Durant els molts anys dedicats a la catequesi familiar sempre ens va orientar una convicció treta del cor de la bíblia i ens feia adonar que aquest tipus de catequesi –de pares i fills conjuntament– és la que precedeix, acompanya i enriqueix qualsevol altra forma de catequesi.

«Escolta, poble, el meu ensenyament, estigues atent a les meves paraules. T’alliçonaran amb exemples els meus llavis, t’aclariré el sentit dels fets antics. El que vàrem sentir i aprendre, el que els pares ens varen contar, no ho amagarem als nostres fills, i ells ho contaran als qui vindran: són les gestes glorioses del Senyor… Ell va manar als nostres pares que tot això ho ensenyassin als seus fills, perquè ho coneguessin els qui vindran i els fills que naixeran després. Que ho contin als seus fills, perquè posin en Déu la confiança, no oblidin mai més les seves obres i guardin els seus manaments» (salm 78). Vet aquí l’encàrrec, contar històries i teixir-les de vida d’una generació a l’altra.

Quin misteri és el món de la comunicació, dels relats i les històries que cada dia es conten! Quin teixit el de les notícies espargides arreu del món, patents d’una vida en ebullició, convertides sovint amb armes de poder per a fer rodar la veritat dels esdeveniments o, segons altres interessos, la falsedat que els enverina. L’home és, per naturalesa, un narrador, el que ha de contar allò que li passa, ha d’escampar les històries a vegades molt exemplars i, altres, que porten a la frustració i a l’engany.

Tanmateix, tenim la història de les històries, les narracions que són història sagrada i que de petits llegíem amb interès fins a recitar-les de memòria. Les escoltàvem amb respecte dels nostres mestres i majors, a casa ens les contaven els pares i els avis, arribaven a ser teixit de la nostra vida fins a adoptar-ne formes de comportament. Si miram la Bíblia, és la narració de la gran història d’amor entre Déu i la humanitat.

És una història que segueix amb nosaltres. Aquesta és la nostra responsabilitat. Som una història que es renova i que ens renova. Ja formen part d’aquest teixit les històries que hem viscut i estam vivint a causa de la pandèmia de la COVID-19: històries de nous plantejaments de vida i de fe, de solidaritat i empatia, d’acompanyament en la malaltia, i tantes altres febleses, històries inacabables d’amor, de misericòrdia, de confiança, de fortalesa, de consol, de companyia, d’esperança, històries plenes d’Evangeli.