Per a la Jornada Mundial de les Missions, que celebram aquest diumenge, el lema escollit –«Cors ardents, peus en camí»- fa referència a la descoberta de Jesús en el moment en què els deixebles que van camí del llogaret d’Emmaús s’han trobat amb Ell (cf. Lc 24,13-35). El sentit de la missió i la crida a ser missioners i missioneres en qualsevol lloc prové d’un encontre personal amb Jesús i de l’ardor interior que fa viure la missió.

En paraules del papa Francesc en el seu Missatge per aquesta Jornada Mundial diu que «aquells dos deixebles estaven confosos i desil·lusionats, però l’encontre amb Crist en la Paraula i en el Pa partit va encendre el seu entusiasme per a tornar a posar-se en camí cap a Jerusalem i anunciar que el Senyor havia ressuscitat veritablement. En el relat evangèlic percebem la transformació dels deixebles a partir d’algunes imatges suggestives: cors abrusats per les Escriptures explicades per Jesús, ulls oberts en reconèixer-lo i, com a culminació, peus en camí. Meditant sobre aquests tres aspectes, que tracen l’itinerari dels deixebles missioners, podem renovar el nostre zel per l’evangelització en el món actual». La il·luminació els ve de la Paraula de Déu, aquesta vegada explicada per Jesús, que els transforma el cor i els obre a la missió.

Tanmateix, el gest que els fa «obrir els ulls» és la fracció del Pa, gest que identifica Jesús i a través del qual el reconeixen. Segueix el papa Francesc: «Aquest fet fa entendre una realitat essencial de la nostra fe: Crist que parteix el pa esdevé ara el Pa partit, compartit amb els deixebles i per tant consumit per ells. Es va fer invisible perquè ara ha entrat dins els cors dels deixebles per abrusar-los encara més, impulsant-los a reprendre el camí sense demora, per a comunicar a tothom l’experiència única de l’encontre amb el Ressuscitat! Així, Crist ressuscitat és Aquell-que-parteix-el-pa i alhora és el Pa-partit-per-nosaltres. I, per això, cada deixeble missioner és cridat a ser, com Jesús i en ell, gràcies a l’acció de l’Esperit Sant, aquell-que-parteix-el-pa i aquell-que-és-pa-partit per al món». Partir el pa per poder compartir-lo després d’haver-lo repartit. «Fer aquest gest, sabeu què significa? Sabeu que això és la solució al problema d’un món que acapara i no reparteix?» -em va dir un no creient que, havent entrat en una església, s’havia fixat en aquest gest. Fa pensar que algú faci aquesta lectura i obri els ulls davant el que feim quan celebram l’Eucaristia! Partir el pa material amb els famolencs en el nom de Crist, ja és un acte missioner, el gest evident d’una Església en sortida.

El resultat el tenim en la imatge dels «peus en camí». Diu Francesc que «la imatge dels “peus en camí” ens recorda un cop més la validesa perenne de la missio ad gentes, la missió que el Senyor ressuscitat va donar a l’Església d’evangelitzar cada persona i cada poble fins als límits de la terra. Avui més que mai la humanitat, ferida per moltes injustícies, divisions i guerres, necessita la Bona Notícia de la pau i de la salvació en Crist. Per tant, aprofit aquesta ocasió per reiterar que tothom té el dret de rebre l’Evangeli. Els cristians tenen el deure d’anunciar-lo sense excloure ningú, no com qui imposa una nova obligació, sinó com qui comparteix una alegria, assenyala un horitzó bonic, ofereix un banquet desitjable». Per això, ara que l’estam preparant, ens convida a fer camí junts i posar-nos d’acord en un Pla Pastoral que sigui vertaderament missioner, tal com ens ho hem proposat com a Església sinodal, i ser signe d’unitat «perquè el món cregui» (Jn 17,21).