Uns dies abans de Nadal, un dissabte lluminós, a l’església parroquial de santa Catalina Tomàs de Palma, reunit amb els escoltes dels diferents agrupaments de Mallorca i de totes les edats, acollíem la llum de la Pau de Betlem i escoltàvem el lema d’enguany «Viu en Tu!», extret d’un passatge de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia que diu: «Ja no som jo qui visc, és Crist qui viu en mi» (Ga 2,20).

«Aquest lema –deien els escoltes– fa referència a una veritat: la Llum de la Pau de Betlem ha de portar-la aquell qui se sent transformat, perquè sent que Crist viu en ell. Sense aquesta transformació interior no podríem creure que una simple llum pugui canviar una societat necessitada d’això. Per tant –afegia el document escolta–, enguany hem d’obrir les portes del cor a aquell qui tot ho fa nou i tot ho transforma, i preparar-nos per a viure el naixement del qui vol néixer dins tu».

Provinents dels agrupaments i repartint-se la llum, infants, joves i adults es comprometien a difondre l’escoltisme i els seus valors, a estimar sense prejudicis, a fer més presència en els barris, a participar activament en causes solidàries, a fer activitats al poble i per al poble afavorint la inclusió social, a caminar junts i ensenyar amb l’exemple, a aprendre a conviure en la diferència i a donar una mà a tothom qui necessiti ajuda.  

Tot acabava amb una pregària que deia: «Preguem perquè aprenguem a veure darrere cada persona un germà, amb els seus sofriments i les seves alegries; que sapiguem descobrir darrere cada rostre, en el fons de cada mirada, un germà semblant a Vós, i al mateix temps diferent dels altres. Perquè el vostre Esperit ens obri la mirada per a tractar-los a cadascú a la seva manera».

D’això fa tres mesos i fins avui han succeït moltes coses. Trobades, reunions, sortides, pregàries, catequesis, grup de Lectio divina, estudis d’Evangeli, celebracions, atenció als més pobres i malalts, als qui estan de dol i als qui viuen al carrer, acollida dels més exclosos de tot tipus i edats, i, entremig, l’experiència d’una Quaresma que ha passat quasi sense adonar-nos. Entre molts altres, estam percebent signes de llum pasqual com són els grups de catequesi en família provinents de diferents parròquies de la diòcesi que han reunit en un ambient entranyable uns vuit-cents pares i infants en una trobada de formació i convivència al Col·legi La Salle de Manacor i a l’església parroquial de Ntra. Sra. dels Dolors per a la celebració familiar de l’Eucaristia. La referència al Senyor amb el desig explícit de «voldríem veure Jesús» ha marcat el to de la jornada que ha vist la necessitat de dedicar-li més temps i espai cada dia.

Un altre signe pasqual a observar és el fet de trenta-set joves de sa Indioteria, la majoria d’ells universitaris, viuen la Setmana Santa durant un mes de convivència que combinen entre l’estudi, la pregària i l’intercanvi en ambient d’amistat i animant la parròquia. Amb ells he compartit reflexió i taula i han redactat un manifest que, a més del seu compromís, vol ser una crida a transformar el barri on viuen en un lloc que estimi, cuidi i protegeixi els nins i nines i els alliberi de l’afany consumidor i de les conseqüències de la venda de droga. He vist en ells, com en altres innombrables llocs de la diòcesi, molts «brots» de vida, que deixen entreveure la Llum de Pasqua. Transcric uns fragments del que aquests joves han escrit i han donat a conèixer:

«No es un barrio unido lo que se demanda, sino una comunidad donde las persones se miren a los ojos y cada día se saluden amablemente, todo para crear un hogar para los niños y las niñas, los jóvenes que algún día harán del mundo un lugar mejor. Esta comunidad no es compatible con puntos de venta de droga, donde un niño sólo sea un posible consumidor potencial; esto debe desaparecer. No imaginamos un lugar donde la gente se ama si esta misma gente no ama el «hogar» que habita; basta de suciedad, basura y decadencia, un hogar bonito y cuidado es parte fundamental de nuestra comunidad».

«No podemos hacer que todos los móviles desaparezcan por arte de magia, es un hecho obvio la necesidad de éstos; la identidad de los niños no debe ser una identidad digital e impersonal; conseguir que la relación entre las personas sea cara a cara y cargada de afecto, de forma respetuosa y sobretodo real, es una necesidad imperativa».

«Que los jóvenes sean conscientes de quienes son y cuál es su papel en el mundo. Hacerles partícipes de lo que sucede y reivindicar su voz y su voto es algo que llevamos demasiado evitando. Que el lugar donde se forjen como personas sea una comunidad limpia de basura y prejuicios; niños y niñas responsables, cargados de valores, que amen a sus vecinos y que amen el lugar en el que viven, serán pilares básicos».

Aquests joves acaben el manifest amb el compromís de «luchar día a día, gesto a gesto y palabra a palabra a conseguir que sa Indioteria sea un barrio de los niños, nuestro hogar, pero, sobre todo, su hogar».

La llum de Pasqua de Resurrecció ens arriba de nou i l’hem d’acollir amb una alegria que volem que duri sempre, deixant-nos acompanyar per Jesús Ressuscitat, com ho van fer els deixebles que anaven camí d’Emmaús. Aquest ha de ser el to de la vida de la nostra comunitat diocesana i l’ardor apostòlic que ha d’impulsar tant el nostre treball pastoral com tots els altres compromisos i responsabilitats ciutadanes. Com diu la Carta de Taizé d’enguany «l’alegria de l’Evangeli neix de la confiança de saber que Déu ens estima. Lluny de ser una exaltació que fuig dels reptes del nostre temps, ens fa ser encara més sensibles als sofriments dels altres».

En un ambient d’anticipació pasqual, el papa Francesc ha reunit aquests dies joves de tot el món en vistes al proper Sínode dels Joves del mes d’octubre i els ha dit «la vostra contribució és indispensable. Déu vol parlar a través dels mes joves». És tot un signe d’esperança al qual hi volem ajuntar totes les realitats juvenils de parròquies, grups, moviments, associacions, centres d’ensenyament i altres que hi ha a la nostra diòcesi de Mallorca.

Fem nostres les paraules del papa Francesc: «Déu estima cadascú i és a cadascú que dirigeix personalment una crida. Necessitam retrobar en el Senyor la força per a recuperar-nos dels fracassos, avançar i enfortir la confiança en el futur. Hem d’atrevir-nos a trobar camins nous, encara que impliquin riscs. Hem d’arriscar perquè l’amor sap arriscar; sense arriscar un jove envelleix, i també envelleix l’Església. Per això necessitam joves, pedres vives d’una Església amb rostre jove, no maquillat, no rejovenit artificialment, sinó revifat des de dintre. Vosaltres, els joves, ens ajudau a sortir de la lògica del “sempre s’ha fet així” per a romandre de forma creativa en l’arrel de l’autèntica Tradició». Per això, el papa Francesc demana als joves que dialoguin intensament i s’expressin amb franquesa i llibertat.  

Als adults, ens demana estar a molt a prop dels joves, acompanyar-los en les seves decisions més importants i redescobrir en ells un dinamisme juvenil renovat. A més de tot el que ja hi ha i dóna fruit, a nosaltres ens toca descobrir nous «brots de vida» que comencen a aparèixer en persones i llocs de la nostra illa. Estem-hi molt atents. Pot ésser un bon treball pastoral d’aquest temps de Pasqua fer aquesta descoberta i veure per on el Ressuscitat ens assenyala camins nous i amb quines actituds hi hem de transitar, sempre junts, mai sols. Som convidats a implicar-nos-hi! Pensem que Déu, el Pare ens estima, que Jesús no ens deixa, i que el seu Esperit ens anima!

Amb tot el meu afecte i benedicció, bona i santa PASQUA!