L’Evangeli posa el dit en la llaga d’una situació no resolta en el nostre món cridat a tenir una altra mirada envers els països més pobres, cap allà on la gent fuig desesperada de la violència, la fam i la injustícia. Entre moltes situacions de fam, set, despullament, malaltia o presó que existeixen, hi ha la que es refereix a la migració i als refugiats, tant en el to del «era foraster, i em vàreu acollir» (Mt 25,35) com el de «era foraster i no em vàreu acollir» (Mt 25,43). Jesús, a l’Evangeli, és molt clar en tot allò que fa referència a la relació entre les persones, ressò d’aquella pregunta sempre actual: «On és el teu germà, Abel?» (Gn 4,9). La resposta del fratricida mostra la seva insolent irresponsabilitat: «No ho sé! Que potser som el guardià del meu germà?» (Gn 4,9). La història es repeteix.

Si és greu aquesta actuació respecte d’un germà de sang, no menys greu és la indiferència o el rebuig explícit a l’hora d’acollir i ajudar a qui ho necessita. Quan a la paràbola del bon samarità (Lc 19,36-37) Jesús demana «quin d’aquests et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?», la resposta és òbvia: «El qui el va tractar amb amor». Aquest és el fons de la qüestió i el que Déu ens demana davant del fenomen de la migració i del drama dels refugiats, fets que ens interpel·len i ens demanem que actuem en cristià, seguint Jesús, que de fet s’identifica amb ells. D’aquí la nostra proposta de cedir aquest estiu les dependències del Seminari nou i l’oferiment d’immobles per part de comunitats, famílies i particulars.

Hem de passar de l’hostilitat a l’hospitalitat. Si miram el que ha succeït aquests darrers anys, no podem quedar indiferents davant els milions de migrants a nivell mundial, ni tampoc els milions de desplaçats forçosament. En ocasió d’aquesta Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, el papa Francesc diu que «no es tracta sols de migrants, també es tracta de les nostres pors; es tracta de la caritat; es tracta de la nostra humanitat; es tracta de no excloure a ningú; es tracta de posar els darrers en primer lloc; es tracta de la persona en la seva totalitat, de totes les persones; es tracta de construir la ciutat de Déu i de l’home». I afegeix que «la resposta al desafiament plantejat per les migracions contemporànies és: acollir, protegir, promoure i integrar».