Som convidats, no sols de forma exterior, a fer una peregrinació interior, un itinerari espiritual que ens conduesqui cap a Aquell que és font de la misericòrdia. Amb aquesta intenció hem anat a Lourdes un any més, més de dos-cents pelegrins de Mallorca, per apropar-nos amb fe i humilitat a aquesta Gruta vora el riu, com quan anam als nostres santuaris, allà on sempre hi ha Qualcú que ens està esperant. És Qualcú que ens acull, que té la iniciativa de dirigir-nos la Paraula i desitja acompanyar-nos. És la presència de Crist Ressuscitat. Ell ens saluda amb el gest de la pau i ens diu: “no tingueu por, que jo estic amb vosaltres”, i ens convida a la confiança i a ser pelegrins de l’esperança.

Amb la indicació maternal de Maria, Jesús ens convoca per a donar gràcies al Pare en el seu nom i per a deixar que el seu Esperit ens faci recordar la Paraula que de forma constant ens dirigeix. A més, és una Presència que experimentam amb tota l’Església amb el goig de la comunió i amb la ferma decisió de caminar junts, que és l’esperit i l’estil sinodal que ens identifica com a seguidors de Jesús, vivint en fraternitat, sempre moguts per aquella espiritualitat que ens fa descobrir Déu que és Amor i tractar l’altre com qualcú que em pertany, com qualcú que és un do per a la meva vida. Ho hem comentat al llarg de la nostra estada a Lourdes i ho han comentat especialment els joves en la seva dedicació als malalts com a voluntaris.

Són moltes, profundes i emocionants, les experiències que hem compartit des del moment en què hem acompanyat un malalt o un invàlid empenyent una cadira de rodes o ajudant del braç per a qualsevol desplaçament el qui necessita qualcú que l’ajudi. La paràbola del bon Samarità és una constant de cada situació viscuda al costat d’una persona amb manca de salut. Quants de voluntaris i voluntàries han estat “salvació” per a ells! Amb els joves ho hem comentat al llarg d’una animada tertúlia on, sobretot els qui hi peregrinaven per primera vegada, ho han relatat amb l’alegria del cor i el gust de viure-ho i comunicar-ho.

També són molts els qui han trobat companyia i estimació, molts d’ells desarrelats de la família i lluny de la seva terra, són molts els qui lluiten cada dia per un major reconeixement de la seva dignitat humana, molts que cerquen un sostre i el sentit de la seva vida, la pau interior, la reconciliació, l’estimació de qualcú que se’ls apropi, que els aculli, que els escolti i els atengui amb gestos senzills i un cor solidari, sempre obert i disposat a comunicar misericòrdia i esperança. Volem ser aquesta paràbola que arribi a convertir-se en Sagrament, en signe visible i eficaç de la presència de Déu que, en el seu Fill Jesús, se’ns ha manifestat tot Amor i que en l’Eucaristia es fa pa partit perquè participem de l’abundància de la seva mateixa vida.

De tornada a Mallorca, veim que aquesta experiència puntual d’uns dies viscuda a Lourdes la podem viure ben igualment a la nostra illa, també tan plena de santuaris i llocs de culte, d’hospitals i residències, d’espais de pregària i d’una natura d’extraordinària bellesa que eleva l’esperit i canta la glòria de Déu. Es tracta només de voler fer la mateixa experiència aquí, a la nostra terra, i no sols d’uns dies, sinó tot l’any, sempre seguit. I, amb quina finalitat? No pensant només en cadascú i la seva rehabilitació personal, sinó comunicant-ho a les famílies, a les comunitats parroquials, als grups i a qualsevol ambient, per tal d’arribar a ser tots pelegrins que sembren esperança.