S’ha publicat un extens document aprovat pel papa Francesc sobre la Dignitat Humana titulat Dignitat infinita i que contempla la dignitat de la persona humana en totes les seves dimensions. Es tracta d’una Declaració que parteix del principi que «tot ésser humà té dret a viure amb dignitat i a desenvolupar-se integralment, i aquest dret bàsic no pot ser negat per cap país. El té encara que sigui poc eficient, encara que hagi nascut o crescut amb limitacions. Perquè això no disminueix la seva immensa dignitat com a persona humana, que no es fonamenta en les circumstàncies sinó en el valor del seu ésser» (FT 107). Per a millorar la nostra societat i per fidelitat a l’Evangeli, els cristians estam implicats a dur a terme aquests principis que se’ns hi proposen.

El fil conductor d’aquest document pontifici és que l’home posseeix una dignitat infinita que va més enllà de totes les aparences externes o característiques de la vida concreta de les persones, una dignitat personal i infinita que té el seu fonament en el seu propi ésser i no en les circumstàncies que el rodegen i, fins i tot, el condicionen. Vol acabar amb la dicotomia entre els qui consideren que la dignitat porta sols aparellada la defensa del no nascut o del malalt terminal, oblidant-se de totes les vulneracions amb un accent comunitari. Un document certament innovador, no sols pel que aporta sobre el valor de la dignitat humana, sinó perquè s’atreveix a anar contracorrent, ja que, avui, tant el concepte de la dignitat humana com tantes qüestions morals depenen de criteris totalment arbitraris.

Una vegada més l’Església, gràcies a la seva missió profètica i carregada d’esperança, fruit de la resurrecció del Senyor, posa en relleu els grans reptes de la humanitat per al segle actual analitzats des de la centralitat de la dignitat humana: el drama de la pobresa i de la guerra, l’acollida i el treball dels migrants, la trata de persones, els abusos sexuals, les violències contra les dones, l’avortament, l’eutanàsia i el suïcidi assistit, el descartament de persones amb discapacitat, la teoria de gènere, el canvi de sexe i la violència digital. Acceptem la força que ens dona la Paraula de Déu que trobam al llarg de tota la Bíblia quan -com comenta el document- «ser creats a imatge de Déu significa que posseïm un valor sagrat en el nostre interior que transcendeix tota dimensió sexual, social, política, cultural i religiosa». És des d’aquesta «sacralitat» que tot ésser humà és considerat «inviolable» en la seva dignitat, tal com ho fa i ho ensenya Jesús amb tota persona vulnerable i que tracta de «rescatar», alliberant-la de la seva marginació.

Per a la nostra formació, va bé que ens fixem en el fet de les barreres culturals i de culte que Jesús desfà quan retorna la dignitat als descartats o als considerats al marge de la societat, com són els recaptadors d’imposts (Mt 9,10-11), les dones (cf. Jn 4,1-42), els infants (cf. Mc 1,29-34), els leprosos (cf. Mt 8, 2-3), els malalts (cf. Mc 1,29-34), els estrangers (cf. Mt 25,35), les viudes (cf. Lc 7,11-15). Més encara, hem de tenir clar que serem jutjats en funció de l’amor al proïsme, que consisteix a haver assistit al qui té fam, al qui té set, al foraster, al despullat, al qui està malalt o a la presó, amb els quals Jesús mateix s’identifica. Sant Pau arribarà a dir que tot cristià s’ha de comportar segons les exigències de la dignitat i del respecte dels drets de tots els éssers humans (cf. Rm 13,8-10) i segons el manament nou de l’amor, la caritat (cf. 1Co 13,1-13).