En edicions anteriors d’aquest Full dominical hem tractat, no sols per la importància i la urgència de ser sensibles al fet de la migració, sinó per la repercussió que té entre nosaltres ja a les nostres Illes, el que suposa l’arribada de migrants que demanen acollida i atenció humanitària, sempre amb el desig clamorós d’una vida digna.

La nostra Església de Mallorca vol ser sensible a aquesta situació i a la problemàtica humana i social que presenta, alhora que ofereix aquells mitjans de què disposa per a donar-hi resposta. Les paraules de Jesús «era foraster i em vau acollir» ressonen contínuament dins el nostre cor i inquieten la nostra consciència de seguidors seus i germans de tothom.

Parafrasejant el lema d’enguany «Déu camina amb el seu poble», ens decidim a viure aquesta l’experiència sinodal que l’Església ens proposa, que vol dir caminar junts, i fent-ho sempre amb la voluntat de viure la comunió, la participació i la consciència de missió. A la vegada que ens comprometem a actuar, necessitam dur-ho a la pregària.

Déu, Pare totpoderós, som la vostra Església pelegrina en camí cap al Regne del Cel.
Cadascun de nosaltres habita en la seva pròpia pàtria, però com si fóssim estrangers.
Tota regió estrangera és la nostra pàtria, tanmateix, tota pàtria és per a nosaltres terra estrangera.
Vivim aquí a la terra, però tenim la nostra ciutadania al cel.
No permeteu que ens constituïm en amos d’aquella porció del món que ens heu donat com a llar temporal.
Ajudau-nos a no deixar mai de caminar juntament amb els nostres germans i germanes migrants vers l’estada eterna que Vós ens heu preparat.
Obriu els nostres ulls i el nostre cor perquè cada encontre amb els necessitats
es converteixi en encontre amb Jesús, Fill vostre i Senyor nostre. Amén.