Joel 2,12-18. Ara, convertiu-vos  mi amb tot el vostre cor. Esquinçau-vos el cor, no els vestits.

Salm 50. Creau en mi un cor ben pur, fets renéixer en mi un esperit ferm.

2Co 5,20-6,2. Reconciliau-vos amb Déu i no malbarateu la gràcia que heu rebut.

Mateu 6,1-6.16-18. Tu, quan ajudes (pregues o dejunes) mira que el teu gest quedi secret…

Estimats germans preveres, germanes i germans tots en el Senyor,

Jesús, en el passatge que acabam de llegir a l’Evangeli propi d’avui, assenyala la comunicació de béns, la pregària i el dejuni com els mitjans que afavoreixen un canvi del cor, la conversió. Són tres elements propis del temps de Quaresma, precisament perquè el Senyor hi fa referència. Però, tot d’una veim quin caràcter els dona: han de ser fets en secret; altrament aboquen a la hipocresia i fan enfora la caritat. Ens és fàcil caure en la mundanitat espiritual, que vol dir cercar la pròpia glòria i no la de Déu. Segurament d’aquesta temptació en més d’una ocasió, n’haurem de fugir.

En aquest Dimecres de Cendra, quan just començam l’exercici quaresmal, em vull referir al nostre papa Lleó amb un gest de comunió, ja que és ell qui ens mostra l’itinerari que hem de seguir i quines actituds hem d’adoptar. Ens diu, ja d’entrada, que «Tot camí de conversió comença quan ens deixam atrapar per la Paraula i l’acollim amb docilitat d’esperit. Existeix, per tant, un lligam entre el do de la Paraula de Déu, l’espai d’hospitalitat que li oferim i la transformació que ella realitza. Per això, l’itinerari quaresmal esdevé una ocasió propícia per a escoltar la veu del Senyor i renovar la decisió de seguir Crist, recorrent amb Ell el camí que puja a Jerusalem, on s’acompleix el misteri de la seva passió, mort i resurrecció».

Les paraules que acompanyen l’itinerari quaresmal que ens proposa són: escoltar i dejunar. Dues propostes per a viure a fons i amb esperit cristià aquest temps privilegiat, si volem de veritat que sigui així.

1. Què vol dir «escoltar». És donar espai a la Paraula a través de l’escolta, ja que la disposició a escoltar és el primer signe amb què es manifesta el desig d’entrar en relació amb l’altre. És una actitud bàsica en la vida. Per a parlar, necessitam primer escoltar, no hi ha diàleg sense la voluntat de primer escoltar. Creim en un Déu que ja des del primer moment de la revelació diu al poble que l’escolti. Famosa és la frase ja a l’AT : «Escolta Israel!».

L’escolta de la Paraula a la litúrgia -ens diu el papa Lleó- ens educa per a una escolta més vertadera de la realitat. «Entre les moltes veus que travessen la nostra vida personal i social, les Sagrades Escriptures ens fan capaços de reconèixer la veu que clama des del patiment i la injustícia, perquè no quedi sense resposta. Entrar en aquesta disposició interior de receptivitat significa deixar-nos instruir avui per Déu a escoltar com Ell, fins a reconèixer que la condició dels pobres representa un crit que, en la història de la humanitat, interpel·la constantment la nostra vida, les nostres societats, els sistemes polítics i econòmics, i especialment l’Església». Pensem que pregar és sobretot escoltar. Davant la Paraula de Déu, he de pregar demanant-me: què diu? què em diu? què em fa dir? I saber fer silenci contemplatiu que il·lumini tot allò que Déu em demana que faci, una actuació amb coherència amb la seva Paraula.

2. Què vol dir «dejunar» Ho dic amb les mateixes paraules del papa Lleó: «Si la Quaresma és temps d’escolta, el dejuni constitueix una pràctica concreta que disposa a l’acollida de la Paraula de Déu. L’abstinència d’aliment, en efecte, és un exercici ascètic antiquíssim i insubstituïble en el camí de la conversió. Precisament perquè implica el cos, fa més evident allò de què tenim “fam” i allò que considerem essencial per a la nostra subsistència. Serveix, per tant, per a discernir i ordenar els “apetits”, per a mantenir desperta la fam i la set de justícia, traient-la de la resignació, educant-la perquè es faci pregària i responsabilitat envers el proïsme». Més encara, «El dejuni, entès en aquest sentit, ens permet no només disciplinar el desig, purificar-lo i fer-lo més lliure, sinó també expandir-lo, de manera que es dirigeixi a Déu i s’orienti a actuar en el bé».

«Com a signe visible del nostre compromís interior d’allunyar-nos, amb l’ajuda de la gràcia, del pecat i del mal, el dejuni ha d’incloure també altres formes de privació destinades a fer-nos adquirir un estil de vida més sobri, ja que «només l’austeritat fa forta i autèntica la vida cristiana».

Què ens diu finalment el papa Lleó? Fixau-vos la petició que ens fa i de quin manera ho concreta, ja que toca un aspecte concret que necessita resposta. Diu:

«Voldria convidar-vos a una forma d’abstinència molt concreta i sovint poc apreciada, és a dir, la d’abstenir-se d’utilitzar paraules que afecten i fereixen el nostre proïsme. Comencem a desarmar el llenguatge, renunciant a les paraules feridores, al judici immediat, a parlar malament del qui és absent i no es pot defensar, a les calúmnies.

Comencem a desarmar el llenguatge, renunciant a les paraules feridores, al judici immediat, a parlar malament del qui és absent i no es pot defensar, a les calúmnies.

Esforcem-nos, en canvi, per aprendre a triar les nostres paraules amb cura i cultivar l’amabilitat: dins de la família, entre els amics, als llocs de treball, a les xarxes socials, en els debats polítics, als mitjans de comunicació i a les comunitats cristianes. Aleshores, moltes paraules d’odi donaran pas a paraules d’esperança i de pau».

Tots aquests són espais de possible conversió i ens afecta a tots. Així, el camí perquè arribi Pasqua ja està traçat, ben assenyalat!

+ Sebastià Taltavull Anglada, Bisbe de Mallorca