1. Ens vam proposar en començar la Quaresma fer una ruta de confiança junts. Cada diumenge, cada setmana, cada dia…, hem volgut donar –gran o petita- una passa cap a Jesús. Hem fet memòria constant del que demanàvem a la pregària del primer diumenge de Quaresma: «que coneguem més i més el misteri de Crist i visquem segons les seves exigències». Conèixer i viure: dues cares d’una mateixa realitat que ens predisposen a estimar. Esperam que Jesús ens ho digui: «tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us teniu els uns als altres», però hem après poc a poc que hem d’estimar tal com ell ens estima. En això coneixeran que som deixebles seus.

2. Però, la Quaresma d’enguany ha trobat un escenari diferent, no previst, que ha anat tancant tots els nostres programes i anul·lant totes les nostres previsions. Un fenomen estrany que ha agafat a tots, creients i no creients, tant els qui participàvem en la comunitat cristiana, com els qui no, afectant tots els àmbits de la vida familiar, social, econòmica, empresarial, el món educatiu, i de la manera més forta, l’àmbit del món sanitari, de la salut. Tots ens hem hagut d’enfrontar amb una nova situació tant de forma individual com col·lectiva i hem hagut de respondre amb molta disponibilitat i responsabilitat ciutadana. Va arribar el moment que tot quedava tancat i ens havíem d’arredossar a les nostres cases. Una malaltia que ens arribava per contagi i ens envaïa només a nosaltres, sinó a més de 170 països. I fins el dia d’avui. Així i tot, encara que amb les esglésies tancades, no hem deixat de pregar, de celebrar, convocats a distancia i units espiritualment per la fe, l’esperança i la caritat i comunicats a través de les xarxes socials. I s’han accentuat al màxim l’ajuda de Caritas i altres entitats socials d’Església, des del moment que han començar a aparèixer seriosos problemes propis d’una pandèmia que passa a ser econòmica i social. Al llar d’aquest trajecte, molts hi han perdut la vida, enmig d’un immens i continuat esforç dels professionals sanitaris que n’han anat salvant moltes més.

3. Com el nuvolat que guiava el poble en el desert, la Paraula de Déu de cada setmana i de cada dia ha acompanyat i ha il·luminat el nostre caminar. És enmig d’aquesta situació de patiment i dolor que hem vist Jesús identificar-se amb nosaltres, posar-se al nostre costat, fent-se present en es hospitals i a les cases, allà on algú necessitava ajuda urgent o permanent. L’hem vist, tant en els malalts en els quals hi hem vist el seu rostre, com en els qui els cuiden, en els qui hem vist més que bons samaritans i cireneus. La llista seria molt llarga i les vivències innombrables. En el cor d’aquesta realitat, viscuda  a la nostra ciutat i a les altres ciutats i pobles de la Part forana de la nostra illa, el que se’ns ha mostrat és un avanç de l’experiència pasqual i amb tota la seva lluminositat la presència de Crist Ressuscitat. Entre el dolor dels malalts i de les famílies que patien per no tenir-hi accés, hem vist que s’han obert molts camins d’esperança per l’acció valenta i arriscada dels qui s’han posat al seu costat i els acompanyaven fins la seva rehabilitació. Tant, ara, acompanyant l’alegria dels qui es veien restablerts i els donaven d’alta, com el dol dels qui en un nombre molt reduït o sense ningú més que el capella i els enterradors podien tenir algú al seu costat.

4. L’aprofundiment d’aquestes setmanes, anant a viure allò que es essencial en la vida cristiana, com escoltar la Paraula de Déu i participar de l’Eucaristia encara que fos des d’una comunió espiritual, ha estat un preludi per entendre que la millor notícia que podem rebre i comunicar és que Jesús ha ressuscitat i és viu per sempre. D’això, com els apòstols, estam cridats a donar-ne testimoni amb la nostra paraula joiosa i esperançada i amb la nostra actuació carregada sempre de servei generós i d’amor incondicional, com ell ho ha fet i ens ho ha ensenyat, fins a donar-hi la vida per amor.

5. PASQUA és això: veure i experimentar que en qualsevol lloc on estam ens estimam a l’estil de Jesús, duent fins a l’extrem les exigències d’aquest amor. Allà on hi ha un cristià hi ha Crist viu, ressuscitat. Aquest és l’únic «evangeli» que molts llegiran, però serà un «evangeli viu», fet tot ell de testimoni transparent. Com amb els deixebles d’Emmaús, Jesús ressuscitat es posa a caminar amb nosaltres, ens demana de què parlam, vol dur part activa en les nostres converses, vol estar de ple present en la nostra vida, ens reuneix per a partir el pa, que és Ell mateix amb tots nosaltres, perquè tinguem vida i la tinguem amb abundància. També com amb els apòstols ens demana quants pans i quants peixos tenim. Vol que aportem tot el que tenim, que compartim amb els altres, que sortim dels nostres caus i renunciem als acaparaments als que estam acostumats ja per defecte i ens obrim a una nova forma d’organitzar la vida i les petites economies que tants maldecaps ens donen. Segur, ben segur que, si posam els pans i els peixos a la seva disposició i ajudam a altres a fer-ho, Ell farà el miracle… Així i tot, a pesar de nosaltres, el fa cada vegada que ens reunim per celebrar l’Eucaristia en memòria seva, i cada vegada que el descobrim en aquell a qui hem d’ajudar i fer el bé.

6. Per això, no ens deixa mai sols, no ens hi ha deixat mai al llarg de la història. Jesús s’ha fet company de camí, proper, entranyable, ric en l’amor. En aquesta Pasqua i amb el desig de la pau, ens torna a dir allò que va dir i repetir sense cansar-se cada vegada que s’apareixia a les dones o als apòstols o a tanta altra gent: “no tingueu por!”. Això va directament per a nosaltres que bravejam tant de valentia i és la por -¿quina por o quines pors?- la que ens priva de mostrar qui som i ens impedeix anunciar ben clarament qui és Jesús i fer realitat en la vida el seu Evangeli i el seu manament de l’amor.

7. La llum de Pasqua, simbolitzada amb el Ciri Pasqual que representa a Jesucrist Ressuscitat, ara il·lumina el nostre present tant condicionat per la pandèmia i vol dissipar les boires que entelen el camí de futur, donant-nos ànims, confiança i esperança. Tenim al davant un temps, encara que ple de incerteses si ho miram amb una visió estrictament humana, en el qual irromp per la força de la resurrecció, la presència de Crist Ressuscitat, qui ens fa passar de la mort a la vida, de la malaltia a la salut, de la tristesa a l’alegria, de la indiferència i la por al coratge i a la confiança, de la tebiesa a l’acció que transforma, al compromís cristià que fa creïble tot allò que predicam, el qui és capaç de fer-nos passar de la mort a la vida.  Entram en un temps que, encara que sigui Pasqua, haurem de suportar moments penitencials, com una Quaresma de conversió que encara s’allarga. Però, no hem de perdre l’oportunitat que tenim de treure el màxim de bé d’aquesta situació angoixosa. Miren de ser una comunitat de persones de fiar que Jesús envia al món per la força del seu Esperit i que som element de comunió enmig de la dispersió, font d’unitat enmig de tantes fractures, gest d’acollida i d’amor per tants que en pateixen mancança, causa de salut per als qui estan malalts, companyia per als qui estan sols. Pasqua ens fa viure en la confiança. Sols no faríem res, amb Ell ho podem tot! Ens ho diu Jesús ressuscitat: “jo estic amb vosaltres cada dia fins a la fi del món!”.