Dolç cant i amarg crit

En la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació

 

Expressió utilitzada pel papa Francesc en la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació i que mostra el contrast entre el dolç cant de la Creació que ens convida a practicar una «espiritualitat ecològica» atenta a la presència de Déu en el món natural, i –a la vegada– com aquest dolça cançó és acompanyada desgraciadament d’un amarg crit, o per un cor de clams amargs provinents de la mare terra. D’una banda, vivim la invitació a fonamentar la nostra espiritualitat en l’amorosa consciència de no estar desconnectats de les altres criatures, de formar amb tots els éssers de l’univers una preciosa comunió universal (cf. Laudato si´ 220). I, de l’altra, escoltar el gemec de la mare terra causat pels nostres excessos consumistes i la seva súplica perquè aturem els abusos i la seva destrucció.

Són, de fet, totes les criatures que criden –diu el papa Francesc. A les antípodes de la centralitat de Crist en l’obra de la Creació, innombrables espècies s’extingeixen, interrompent per sempre els seus himnes d’alabança a Déu. Però també són els més pobres entre nosaltres els qui criden. Exposats a la crisi climàtica, els pobres són els qui més sofreixen l’impacte de les sequeres, les inundacions, els huracans i les onades de calor, que segueixen essent cada vegada més intenses i freqüents.

És important, idò, que, davant d’aquesta situació descrita i els crits que apareixen, vulguem acollir la petició que ens fa al penediment, a canviar els estils de vida i els sistemes perjudicials. Des del principi –diu– la crida evangèlica «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop» (Mt 3, 2), convidant a una nova relació amb Déu, implica també una relació diferent amb els altres i amb la creació. L’estat de degradació de la casa comú mereix la mateixa atenció que els altres reptes globals, com les greus crisis sanitàries i els conflictes bèl·lics.

Com el mateix papa Francesc diu a la carta encíclica Laudato si´, «viure la vocació de ser protectors de l’obra de Déu és part essencial d’una existència virtuosa, no consisteix en quelcom opcional ni un aspecte secundari de l’experiència cristiana” (n. 217). Estam, per tant, davant d’un repte al qual hem de respondre amb el nostre comportament personal i comunitari que caldrà seguir aprofundint, ja que com a persones de fe sentim la responsabilitat d’actuar en consonància amb la necessitat de conversió. Treballem-ho i comentem-ho dins les nostres comunitats, portem-ho a la pregària i siguem valents i solidaris en les decisions.

 

Sants del dia

06/10/2022Sant Bru, santa Fe, santa Maria-Francisca de les Llagues.

prova

Campanyes