Celebrant, com cada any per aquest temps, la festa del Baptisme del Senyor, no podem deixar de referir-nos a aquest esdeveniment de la nostra vida que va tenir lloc el dia del nostre baptisme. Una cosa tan important com el dia en què la nostra vida cristiana va començar el seu camí. Com Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, recordam quin dia i a quina hora va ser el nostre baptisme?

Essent el baptisme el primer encontre amb el Senyor, valoram i vivim la seva vertadera dimensió? Tan acostumats a celebracions, quin lloc ocupa en la meva vida l’aniversari del meu baptisme? El seu record, m’anima a seguir Jesús com a Senyor de la meva vida? Intensifica el meu sentit de pertinença a aquesta família, l’Església, que m’ha acollit i m’acompanya? Fer-ne memòria em dona l’oportunitat de reviure’l i agrair-lo com a do, i de ser coherent en la perseverança d’una fe sempre en creixement.

El Baptisme és l’experiència que fonamenta la meva dignitat com a cristià: som fill de Déu, tal com ho diu sant Joan en el pròleg del seu Evangeli: «no són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix» (Jn 1,13). Gràcies a l’encarnació de Jesús, ens trobam davant la nostra millor denominació d’origen, la que té la seva arrel i el seu fonament en Déu: fills de Déu en el Fill per l’acció de l’Esperit Sant en nosaltres. Mirau què diu Jesús: «vindrem a viure amb ell» (Jn 14,23), referint-se a cadascú de nosaltres. És el millor que podia passar-nos: adquirir aquesta màxima dignitat i ser acceptats en la comunió d’una Església que és comunitat de germans.

Apliquem-nos aquestes paraules d’Isaïes: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions» (Is 42,1). Aquesta visió profètica ens remet a Jesús en el seu baptisme. Déu ens revela la seva predilecció i ens demana que l’escoltem: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (Mt 3,16). Déu també ha pronunciat aquestes mateixes paraules sobre cada un de nosaltres en el moment del baptisme, perquè, com en Jesús, el seu Esperit també s’ha fet present en la nostra vida i ens ha transformat i li ha donat una orientació totalment nova per la fe, i ens ha obert el camí de la salvació. Sempre n’haurem de donar gràcies!

Aquesta és la més bona notícia: participam de la mateixa filiació que Jesús, d’aquí la nostra identificació amb Ell i la font del nostre compromís baptismal de fer-lo present en la missió de «passar per tot arreu fent el bé i donant la salut a tots els oprimits pel diable» (Ac 10,38). Passar fent el bé i donant la salut és la resposta del compromís que brolla de la unció rebuda en el baptisme i superant qualsevol diferència, com ens ho diu sant Pere: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui» (Ac 10,34-35). La pràctica de la justícia, la construcció de la pau, la pràctica del bé i donar la salut resumeixen aspectes importants de la missió social que l’Església té encomanada i que ens encarrega als batiats de posar en pràctica per la força de l’Esperit Sant.