Ho deia així el papa Francesc, referint-se a aquest do específic: «Es tracta de custodiar i cultivar les vocacions, perquè donin fruits madurs. Elles són un “diamant en brut”, que cal treballar amb atenció, paciència i respecte a la consciència de les persones, perquè brillin enmig del poble de Déu». Convé que ho reflexionem entorn del Dia del Seminari, sempre en perspectiva sinodal missionera. Tots ens hem de sentir corresponsables en el despertar vocacional dins les nostres famílies, comunitats, catequistes i educadors.

En aquests moments, l’interès per fer néixer i acompanyar camins vocacionals incideix en la sensibilitat davant el clamor dels pobres, de tot tipus de perifèries físiques i existencials, així com l’esforç per a la convivència i la fraternitat. El camp de la comunicació és sobretot en l’homilia, el conjunt de la predicació i la catequesi, la cultura digital i qualsevol mitjà per a fer ressonar l’Evangeli.

Com diu la Ratio fundamentalis, «es tracta que els Seminaris puguin formar deixebles missioners “enamorats” del Mestre, pastors “amb olor d’ovella”, que visquin enmig del ramat per a servir-lo i portar-li la misericòrdia de Déu. Per això és necessari que cada sacerdot se senti sempre un deixeble en camí, necessitat constantment d’una formació integral, entesa com una contínua configuració amb Crist […] El discipulat i la configuració amb Crist es desenvolupen, òbviament, durant tota la vida. No obstant això, amb les denominacions “etapa discipular” i “etapa configuradora” es desitja subratllar, en un primer moment de la formació, la vivència de ser deixeble i, en els últims anys, la necessitat d’entendre la vocació al ministeri i la vida sacerdotal com una contínua configuració amb la persona de Crist».

La formació sacerdotal no pot quedar separada de la vida del Poble de Déu, de la seva inserció en la societat i dels signes dels temps, a través dels quals també Déu parla. Vet aquí algunes claus elaborades pel grup d’estudi 4 sobre la formació sacerdotal, a partir del document final del Sínode, i que impliquen «formar per a ser pastors d’una Església sinodal: en l’escolta, el diàleg, la coresponsabilitat i el discerniment eclesial; formar sacerdots que coneguin els rostres i els peus dels germans i germanes de la comunitat cristiana a la qual pertanyen i serveixen; tenir en compte que les experiències formatives allunyades de la vida ordinària dels feels resulten negatives per al camí cap el ministeri ordenat; que no hi faltin moments de formació compartits amb laics i laiques, persones consagrades i ministres ordenats, per aprendre a conèixer-se i col·laborar fraternalment amb tots; tenir clar que Poble de Déu també és cridat a contribuir amb vistes a un adequat exercici de la coresponsabilitat diferenciada en la formació sacerdotal». Recentment, el papa Lleó XIV ha proposat als seminaristes una «mirada sobrenatural» sobre el món, ja que «el Seminari és sempre un signe d’esperança per a l’Església».

El lema del Dia del Seminari d’enguany conté les paraules de Jesús «Deixa les teves xarxes i segueix-me», inspirat en l’evangeli de sant Lluc: «Ho deixaren tot, i el van seguir» (Lc 5,11). Preguem pels onze seminaristes nostres: perquè perseverin en la crida que el Senyor els fa, com a tants altres joves, i que la nostra Església de Mallorca els acompanyi en aquest camí. L’objectiu és presentar la vocació sacerdotal com una crida a la plenitud, mostrant el rostre proper i humà dels seminaristes i dels sacerdots.