Els cristians som cridats sempre –i amb més motiu en aquest Any jubilar de la misericòrdia– a fer realitat el perdó entre nosaltres. Sabem, tanmateix, que assolir la misericòrdia requereix compromís i sacrifici. El mandat ens ve del mateix Jesús quan Pere li fa la pregunta sobre quantes vegades ha de perdonar el germà que l’ha ofès, “set vegades?”. La resposta de Jesús no es fa esperar: “No et dic set vegades, sinó setanta vegades set” (Mt 18,21-22), és a dir, sempre! Tota la vida de Jesús respira aquesta actitud i és la manera com ell fa tot el possible per recuperar les persones.

Tenim feina si volem que la nostra convivència vingui animada per aquest esperit comprensiu i reconciliador entre uns i altres, sempre amb la voluntat de crear ponts de bona entesa i desfer aquells murs que impedeixen que el tracte sigui cordial, dialogant, humil i compassiu. Paraules, gestos, opinions, conversacions, projectes, tot el que configura les nostres relacions humanes ha d’estar amarat d’aquesta passió per fer el bé i fer-nos propers i atents els uns envers els altres.

Als cristians, especialment, Jesús ens demana sortir de la mediocritat i fer “un poc més”. Ell diu “si estimau els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? I, si només saludau els vostres germans, què feis d’extraordinari?” (Mt 5,46-47). Vol que no facem el que moltes vegades és habitual quan només partim dels nostres interessos i no tenim gens en compte els altres, especialment aquells que més necessiten de la nostra atenció i ajuda. Ja veim per on va Jesús i el que ens demana. És clar que això demana compromís i sacrifici. És així que s’arriba a la meta que és la misericòrdia: obrir el cor a l’altre, afectat per la seva misèria.   

Demanem al Senyor que vengui a ajudar-nos, tenint present que –com diu el papa Francesc– “l’auxili que invocam és ja el primer pas de la misericòrdia de Deu cap a nosaltres. Dia rere dia, tocats per la seva compassió, també nosaltres arribarem a ser compassius amb tots” (MV 14).