Dins el temps de complir els 100 anys, l’amo en Guillem, en Guillem Bonet Vidal, persona entranyable, senzilla, humil i bondadosa, ha estat cridat a la Casa del Pare. Resumia en la seva vida aquelles benaventurances que el Senyor proclama com a bona denominació d’origen d’una persona que li ha estat fidel. Crec, per tot el que he sabut d’ell, del testimoni dels capellans i dels seminaristes que han format part del llistat de les seves atencions i el seu servei, que puc dir que en ell s’ha realitzat, encara que d’una manera silenciosa i discreta, allò que el papa Francesc anomena “la revolució de la tendresa”. 

En l’amo en Guillem tothom hi ha vist la primera qualitat cristiana, que és la pobresa evangèlica. És la intuïció que sap llegir més enllà de les aparences i arriba al cor. Això “implica valorar el pobre en la seva bondat pròpia, amb la seva forma de ser, amb la seva cultura, amb la seva manera de viure la fe” (EG 199) i també d’organitzar-se la vida, fent de tota ella una dedicació exclusiva als altres, primer als marginats, després als seminaristes, i sempre amb l’actitud de servei incondicional. El veritable amor és sempre contemplatiu, ens permet de servir l’altre no per necessitat o vanitat, sinó pel valor que és en si mateix, molt més enllà de tota aparença. “El pobre -diu Francesc- quan és estimat, és apreciat com d’alt valor, la qual cosa el distingeix totalment d’una iniciativa en benefici propi” (cf. íbid.). Se l’ha qualificat com a pobre entre els pobres i amb una gran saviesa, com també el definia el seu fill, en Salvador. 

L’amo en Guillem ha viscut aquesta pobresa a l’estil de l’Evangeli i n’ha enriquits molts. És a dir, ha estat aqueixa llum de la qual ens parla Isaïes quan diu “comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a ca teva els pobres i vagabunds; si qualcú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus”, i tot d’una hi afegeix: “llavors resplendirà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat i per rereguarda, la glòria del Senyor” (Is 58,7-8). Aquest és el terme, el destí, el goig d’allò que un ha esperat aconseguir tota la vida en la recerca humil de la veritat, l’autèntic secret revelat als senzills i amagat als qui es creuen savis i entesos. La Sapiència, primer, i el Seminari després, han estat el terreny del seu cultiu diari: 60 anys de benevolència i humilitat de cor que expliquen els misteris del Regne, per això, són molts els qui en ell han trobat el repòs que desitjaven.

El testimoni dels pobres provoca interrogants irresistibles, com deia sant Pau VI. L’experiència de Déu en ells surt a la vista de forma discreta, sincera, humil i espontània i es verifica servint a qui necessita que s’hi estigui al costat en la seva situació de pobresa, i reforçament en la seva trajectòria vocacional, mentre el camp on té lloc resulta ser l’espai d’una cuina, de la neteja, de la casa, de la família, de la pregària, d’una aula d’estudi o un taller, de la petita comunitat que habita davall un mateix sostre, també per als sense sostre. En aquests llocs trobam mestres en la fe i l’amo en Guillem n’ha estat un. Donem-ne gràcies i encomanem-lo a la misericòrdia del Senyor, a qui sempre va estimar!