1a estació del Viacrucis: Jesús detingut, torturat i condemnat a mort. Una realitat que avui comprèn totes les persones afectades per qualsevol condemna o rebuig, discriminació o descartament, unides al sofriment de Jesús. Preguem perquè el seu transitar pel camí de la creu infongui força al nostre caminar cristià i siguem forts.

2a estació: Jesús carregant-se la creu. La creu és feixuga i cap creu està feta a la mida de ningú, per això es fa insuportable. Preguem perquè no carreguem cap creu a ningú, ni ajudem ningú a carregar-la als altres. Que siguem dels qui ajuden a fer-la suportable i lleugera amb afecte, companyia i gestos d’amor solidari. Preguem per tots ells i elles.

3a estació: Jesús cau per primera vegada. Veim que el seu pes ens esclafa i ens costa aixecar l’ànim i recuperar-nos. Preguem per les persones que veim en terra i no feim res per aixecar-les, malalts que estan sols, joves postrats en el seu desànim per manca de futur, famílies que no aixequen el cap… No siguem insensibles a l’hora d’ajudar-los!

4a estació: Jesús es troba amb la seva mare, Maria. És la trobada en el cor de cada una de les nostres famílies, cridades a ser autèntics signes de l’amor de Déu. La tendresa de la mirada i el caliu de l’abraçada són l’expressió d’un amor que no ha defallit i la voluntat de mantenir-se sempre. Amb la Mare de Jesús, preguem perquè sigui així.

5a estació: Simó, el cireneu, ajuda a Jesús a portar la creu. Avui és incomptable el nombre de voluntaris compromesos a fer costat als qui pateixen per qualsevol motiu, com també professionals disposats a posar humanitat a la seva dedicació, persones que regalen el seu temps per amor. A qui he d’ajudar avui mateix a portar la seva creu?

6a estació: la Verònica eixuga el rostre de Jesús. Quan ens acostam a Jesús i el seu rostre queda impregnat en la nostra vida, rebem una força que ens identifica amb Ell i fa que es contagiï el seu amor a través del nostre. És la cara que ens diu que el sofriment redimeix i som rehabilitats i curats. Preguem perquè aquest rostre avui ens identifiqui.

7a estació: Jesús que cau per segona vegada. Són les reiterades caigudes en el camí de la vida. Són les dels sense veu, sense forces per manca de salut, d’ànims, de consol, d’esperança. Que Déu ens perdoni si ningú ha caigut per culpa nostra per causa de mal testimoni. Preguem perquè ens decidim a ajudar sempre a aixecar-se tothom.

8a estació: Jesús consola les dones de Jerusalem. Moltes famílies han quedat confortades quan el consol que han rebut els ha omplert d’esperança perquè han vist que l’amor ha estat mes fort que la mort i que la tristesa pot convertir-se en ànim per a seguir endavant. Que la nostra pregària solidària sigui font de companyia i consol.

9a estació: Jesús que cau per tercera vegada. La incomprensió i la crítica negativa solen ser la causa de reiterades ocasions de fer mal i fer caure una i altra vegada. Tornam a caure en allò que no voldríem i no arribam a descobrir Jesús en els germans. Siguem dels qui encoratgen amb amor i ajuden a caminar de bell nou amb esperança i fe renovada.

10a estació: Jesús és despullat dels seus vestits. Molts avui són despullats de la seva dignitat perquè no es respecta la vida en tots els seus nivells. Multituds senceres reduïdes a la submissió i al silenci, despullats dels seus drets més elementals, víctimes de violència física, verbal i moral. Quines accions valentes ens posen al seu costat?

11a y 12a estacions: Jesús és clavat i mor a la creu. Així s’arriba a l’extrem de l’amor i se’ns obre el vertader paradís que esperam. Jesús no ha cedit a cap temptació i s’ha mantingut feel fins al final. El crit de Jesús a la creu no és de desesperació, sinó una pregària confiada que n’expressa l’acceptació voluntària per amor de la voluntat del Pare.

13a estació: Jesús és davallat de la creu i posat en braços de la seva mare. Aquesta acollida maternal i entranyable és la que es fa tan necessària per a tantes persones que, desclavades del seu dolor, reben una mà que els rep amb amor i és el secret del bon tracte que ens devem els uns als altres. Siguem acollidors i plens d’amor com Maria!

14a estació: Jesús és posat en el sepulcre. En Jesús, quin rostre seguim contemplant quan és enterrat al sepulcre? Un rostre mort, fred, desfigurat? Ell havia promès que aquest no seria el final. Aquesta estació ens remet a l’esperança de la Resurrecció, la de Jesús i la nostra. Agraïm-ho de tot cor! Ara sabem quin és el destí definitiu: la Vida!