Si obrim l’Evangeli i anam al més antic, el de Marc, només amb una sola ullada descobrim quina és la primera i major activitat de Jesús, allà on Ell fixa la mirada i actua amb immediatesa. Iniciant el seu ministeri a Galilea, diu que comença una nova època que anomenarà «Regne de Déu», és a dir, allà on Déu s’hi fa present, allà on tot serà bona notícia, allà on és necessari un canvi de vida, d’actitud, un canvi del cor. És la conversió. 

Jesús no vol anar tot sol, ens necessita, per això crida uns col·laboradors, els primers deixebles. Ho deixen tot i se’n van amb Ell. I on van? La primera actuació unida al seu ensenyament és la curació d’un malalt. Quan és a casa de Simó i Andreu, on cura la sogra de Simó, diu l’Evangeli que, «al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts… Ell curava molts de malalts que patien diverses malalties» (cf. Mc 1, 23-44). L’atenció als malalts i un seguit de curacions omplen els següents capítols de l’Evangeli, com també ho relaten els altres evangelistes. El tema és transversal i la lliçó és molt evident.

Què ens demana Jesús? Posa l’atenció als malalts com una de les prioritats sobre les quals se’ns demanarà comptes. Quan explica la paràbola del judici final, hi ha un ensenyament molt clar referit a situacions de pobresa, entre les quals trobam el malalt: «Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món […] perquè estava malalt, i em vau visitar» (Mt 25, 34-36). Jesús acabarà dient que cada vegada que visitam un malalt ens trobam amb Ell. Queda posat de relleu, així, amb qui s’identifica (cf. v. 40). Amb aquest relat podem entendre quina ha de ser la nostra actitud i quina actuació ens definirà com a seguidors seus. Serà bo que ens demanem com i quan atenem les persones més necessitades d’ajuda relacionada amb la salut.   

Tant a nivell de la diòcesi com de les parròquies, l’atenció al malalt està organitzada des de la delegació de pastoral de la salut i compta amb el treball directe que fan els responsables de les comunitats parroquials, entre ells els capellans, els religiosos i religioses, els laics i laiques voluntaris juntament amb els qui es preparen com a persones idònies per a aquesta missió tan important dins l’Església i en bé de la societat. Des d’aquestes retxes, hem d’agrair el treball que s’està fent, especialment tot i les dificultats i mancances que hem experimentat durant aquest llarg temps de pandèmia. Els cristians sabem que hem estat «ungits» com Jesús, amb una missió configurada per aquesta unció sacramental, solidaris amb els malalts sense jutjar-los i, sobretot, acollint-los, atenent-los i estimant-los.