Pensant en el bé de la nostra convivència ciutadana i del diàleg interreligiós, els cristians que practicam la religió catòlica hem vist amb bons ulls que els germans musulmans comptin amb la possibilitat d’estudiar la religió islàmica en els centres educatius de la nostra comunitat autonòmica i així conèixer de forma directa aquells elements culturals i testimonials que el fet religiós ofereix. De la mateixa manera que el Bisbat proposa els professors de Religió Catòlica, serà la Comissió Islàmica la qui proposarà els candidats per a impartir la Religió Islàmica, sempre d’acord amb els requisits que la llei d’educació preveu i exigeix a tot el professorat de les Illes.

De la mateixa manera que manifestam la nostra alegria perquè s’hagi obert aquest camp educatiu als germans musulmans, seguint la legalitat vigent tant a l’Estat espanyol com a la nostra Comunitat autònoma, creim que és una decisió que clarifica la postura que s’ha d’adoptar perquè, tant la voluntat dels qui ens governen com el tractament que es doni al fet religiós en el món de l’ensenyament, reconegui que la dimensió religiosa –que no és de cap manera una qüestió privada– formi part del currículum educatiu i ajudi a la formació cultural dels ciutadans. Aquesta convicció expressa una autèntica laïcitat positiva que reconeix la religió com element imprescindible de la nostra cultura.

Desconèixer el fet religiós és oblidar i negar la pròpia identitat, història, cultura i un conjunt d’elements que configuren el nostre ésser i el nostre viure. Entre nosaltres, doncs, serà bo que també els musulmans i els qui provenen d’altres àmbits culturals i religiosos coneguin allò que ens caracteritza i defineix la nostra terra, que des de que conviuen entre nosaltres també és la seva, hauran d’assumir i compartir en bé d’una millor convivència. La religió és sempre obertura, encarnació, fidelitat, mai una ocasió de tancament i d’exclusió. Seria un mal símptoma fer d’un poble un conjunt de guetos que s’obliden entre ells i es neguen mútuament tota ocasió de comunicació i de diàleg.

Donat que som i hem de ser ciutadans d’un mateix poble, els cristians de l’Església catòlica volem cooperar a una convivència basada en el diàleg i la fraternitat humana, i, com a creients en un sol Déu, que és amor i misericòrdia, crear àmbits on –tant a nivell religiós com cultural– puguem compartir amb els musulmans respecte, inquietuds, pregària, ajuda social als més pobres, pactes de cooperació que aportin allò millor de cada religió que contribueixi a crear una societat basada en la igualtat, la justícia i la pau, junt amb la pràctica del bé i l’exercici dels drets humans. Cada religió ho expressa culturalment, proposant una antropologia i una ètica basada en la dignitat de la persona humana i oferint els elements educatius que ho facin viable. Vivint en un mateix poble, és del tot necessari entendre’ns i caminar junts. En aquesta aventura, l’ensenyament és un mitjà que no podem descartar, ans al contrari, hem d’incloure i promocionar.