L’anunci de Pasqua ens orienta cap a una novetat de vida que neix de la llavor divina sembrada en el cor de la humanitat per l’encarnació de Jesús. Però és la fe en Crist Ressuscitat la qui ens obre a una esperança que no defrauda i dirigeix les passes dels qui han fet de la seva vida una llum capaç d’esvair la fosca present en el món. Dies sants, dies d’una setmana que culmina en la festa de Pasqua, festa de les festes, que anuncia el triomf de la vida sobre la mort, el triomf de la gràcia sobre el pecat, el triomf del bé sobre el mal. La resurrecció de Crist ja ha penetrat la trama oculta de la nostra història i hi va irradiant una nova llum.

Gràcies a aquest anunci de vida eterna i d’esperança certa que Jesús és viu i que podem dir fins i tot que quan morim no som una llum que desapareix, sinó una llàntia que s’apaga quan neix la claror del nou dia. Quedam totalment integrats en aquesta claredat lluminosa, de la qual és un signe viu la flama encesa del ciri pasqual. Per això, el pregó d’aquesta festa canta que «l’estel del mati en trobi encesa encara la flama, aquell estel que mai no es pon: Crist, que, tornant d’entre els morts, s’aparegué gloriós a la humanitat com el sol en un dia serè» Què hem de pensar d’aquesta proclamació que l’Església estén arreu del món i ho fa en circumstàncies adverses de dolor, de guerra, de violència i de mort? Com ens arriba al cor aquest anunci i quin ressò hi té?

Com a què de vegades hem cantat -guitarra en mà- aquelles paraules de Bob Dylan cercant resposta: «Per quants carrers l’home haurà de passar, abans que se’l vulgui escoltar? Fins quants mars li caldrà travessar, abans de poder descansar? Quantes bombes hauran d’esclatar abans que no en quedi cap? Quants cops haurà l’home de mirar amunt abans de poder veure el cel? Quantes orelles haurà de tenir abans de sentir plorar el món? Quantes morts veurà al seu entorn per saber que ha mort massa gent?» A l’entretant, Jesús mor injustament i moltes persones com Ell, ahir i avui.

Però, mentre ho vivim i ho patim, Déu parla i no es cansa de dir-nos que Ell és la resposta a aquest problema global. Només falta que ens fiem d’Ell, que el deixem actuar, que transformi els nostres cors i les estructures humanes. «Això, amic meu, només ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent». Sempre, amb ulls de fe, hem entès de qui i d’on provenia la resposta i quin Esperit la donava. «La resurrecció de Crist no és una cosa del passat, sinó que comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, a tot arreu tornen a aparèixer els brots de resurrecció. És una força imparable. És veritat que moltes vegades sembla que Déu no existís: veim injustícies, maldats, indiferències i crueltats que no cedeixen. Però també és cert que enmig de la foscor sempre comença a brotar alguna cosa nova, que tard o d’hora produeix un fruit. En un camp arrasat hi torna a aparèixer la vida, tossuda i invencible» (Francesc, EG 276).

Compartint el goig d’una mateixa professió de fe, us desitj una bona i santa Pasqua!