Ens toca sembrar i cuidar, Déu és qui fa créixer
Jesús, des del seu llenguatge expressat amb la senzillesa de les paràboles, ens parla de la manera com Déu es va fent present en la nostra vida de forma callada i eficaç. Es refereix a la sembra de quelcom que donarà fruit abundós, quasi sense l’esforç humà, per pur do de Déu, ja que la llavor sembrada «germina i creix sense que ell sàpiga com». Aquesta llavor és la Paraula de Déu que fecunda la terra i farà germinar tot el que hi ha sembrat. El Concili Vaticà II ho expressa amb aquestes paraules quan es refereix a la missió de l’Església: «fecundar i fermentar la societat amb l’Evangeli» en la complexa xarxa de les relacions socials. No es tracta simplement d’arribar a l’home en la societat com a destinatari de l’anunci evangèlic, sinó de fecundar i fermentar la societat mateixa amb l’Evangeli» (cf. GS 40).
En tot això hi ha un missatge important que avui hem d’acollir. El treball de la sembra és fonamental sempre, com també ho és l’anunci de l’Evangeli i tota obra d’evangelització. No podem deixar de fer-ho, hem d’evangelitzar en tota ocasió, sigui de forma silenciosa o de forma explícita, amb el testimoni i amb la paraula. Però, sempre amb la convicció que qui fa créixer la llavor i desenvolupar-se és Déu. Quan Pau, en la seva carta als cristians de Corint parla dels predicadors, al servei de Crist, ho precisa amb tota claredat: «Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però Déu és qui us ha fet créixer. Aquí no compten per a res ni el qui planta ni el qui rega, sinó que Déu us fa créixer […,] nosaltres treballam en l’obra de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l’edifici construït per Ell» (1Co 3,6-9). Els cristians hem de saber que el nostre paper és treballar de valent i no defallir, perquè en aquest exercici hi ha el sentit de la vocació i de la missió que hem assumit des del Baptisme.
Tota actuació que reconeix l’acció gratuïta de Déu en ella mateixa ja per si és una sembra de vida cristiana, tant per ser anunci de paraula com testimoni. És la confiança del sembrador que sap que el resultat del seu treball està en bones mans. Amb aquesta projecció de futur plena de confiança podem entendre l’abast de la predicació del Regne de Déu contingut en l’Evangeli, i ens alegram que arribarà el moment de la sega, on es collirà el fruit de tot el que s’ha sembrat amb esforç. El que ens ha de preocupar, però, és sembrar bé i amb generositat, i sobretot confiar en el qui fa créixer.
Apliquem-ho a tots els aspectes de la vida, a qualsevol circumstància i relació humana amb què ens trobem. Sempre podem dir una paraula d’ànim, vèncer prejudicis i deixar bona llavor sembrada. El papa Francesc ens hi convida: «La veritable novetat és la que Déu mateix misteriosament vol produir, la que Ell inspira, la que Ell provoca, la que Ell orienta i acompanya de mil maneres. En tota la vida de l’Església ha de manifestar-se sempre que la iniciativa és de Déu, que “Ell ens ha estimat primer” (1Jn 4,19) i que “és Déu qui fa créixer” (1Co 3,7). Aquesta convicció ens permet conservar l’alegria enmig d’una tasca tan exigent i desafiadora que pren la nostra vida del tot. Ens ho demana tot, però al mateix temps ens ho ofereix tot» (EG 12).