La credibilitat de l’anunci de l’Evangeli va unida al nostre compromís cristià. Amb aquestes paraules el papa Francesc encapçala la seva reflexió sobre el diàleg ecumènic, és a dir, entre els cristians de les diferents confessions. La seva arrel està en Jesús, en la seva petició d’unitat al Pare quan li demana «que tots siguin u» (Jn 17,21). D’aquesta voluntat de Jesús neix el compromís de treballar per la unitat entre tots els qui creim en Ell i la credibilitat de l’anunci cristià. No ens feim creïbles quan estam dividits i quan són pocs els esforços per a fer possible de cada dia més la unitat.

Estam en plena Setmana de Pregària per la unitat dels cristians, com solem celebrar-la cada any en aquestes dates del mes de gener. Una pregària que es reparteix cada dia en una de les comunitats on cada confessió cristiana hi té la seva seu. Aquesta pregària s’uneix a la pregària de tota l’Església i d’una manera significativa ho feim avui, 21 de gener, en una celebració ecumènica que té lloc a la nostra Seu de Mallorca. Ho feim amb un lema que han pensat i preparat els germans i les germanes de l’arxidiòcesi catòlica de Ouagadougou, de les comunitats protestants, de les instàncies ecumèniques i de la CCN a Burkina Faso i que són una aportació conjunta com un autèntic camí de conversió a la unitat.

El text bíblic evangèlic escollit per a la Setmana de Pregària que estam celebrant és el de la paràbola del bon samarità (Lc 10,25-37), text clau a l’Evangeli per a definir l’actuació cristiana davant qualsevol necessitat, especialment quan algú és víctima de violència o descartament. L’exhortació que ens ve de la Paraula de Déu expressada en aquest text de l’Evangeli és «Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix» (Lc 10,27). La reflexió d’aquesta setmana de pregària contempla aquest «estimar Déu i els altres en temps de crisi de seguretat», situació que podem referir als innombrables conflictes que viu la humanitat en diferents paisos on la violència infectada per l’odi està desfent persones, famílies i comunitats. En molts llocs, no sols es deteriora, sinó que es va desfent la cohesió social.

La unitat que demana Jesús i la que posam al centre de la nostra pregària ha d’estar al servei de la pau i de la reconciliació i les nostres comunitats cristianes hi han de fer un treball que ajudi a refer aquells valors humans i evangèlics que ens han de conduir a recuperar el goig de la convivència i de l’esforç diari per unes relacions humanes i cristianes tal com Jesús ens les indica. La paràbola del bon samarità marca un estil peculiar d’amor i atenció a l’altre, i ens condueix -com Jesús diu- a fer el mateix en qualsevol circumstància de la nostra vida. Jesús ha viscut una comunió íntima amb el Pare i vol que també nosaltres la visquem. És el treball que ens proposa. Apropar-nos a Jesús és apropar-nos als nostres germans, sense prejudicis ni diferències. El bon samarità va superar aquests obstacles i va posar l’amor per damunt de tot.

En el relat evangèlic, hi estan contraposades les reaccions del sacerdot i el levita amb la del bon samarità. Probablement davant del ferit despullat, apallissat i mig mort tenen una actuació ben diferent que ens interpel·la també a nosaltres perquè hi reflexionem i reaccionem. El sacerdot i el levita pogueren haver pensat: què ens pot passar a nosaltres si l’ajudam? En canvi, el bon samarità segurament va pensar: què li passarà a ell si jo no l’ajud? L’alternativa està servida. Tractem d’identificar-nos.