Avui més que mai, encara que l’ambient no ens sigui del tot favorable, sentim dins el cor aquesta crida: «Anau, anunciau l’Evangeli per tot el món». L’encàrrec ens ve de Jesús i el lloc on l’hem de fer realitat és la nostra terra, que és de missió. L’Església es fa constant ressò d’aquest encàrrec perquè sap que forma part de la seva missió, ja que si existeix és per a evangelitzar. Es tracta d’anunciar el Crist i el seu Evangeli a totes aquelles persones que no el coneixen o viuen com si no el coneguessin. D’aquí ve la urgència d’un replantejament constant de la nostra missió, tant si la contemplam des del nostre compromís individual com si l’assumim com a comunitat cristiana.

Sant Pau VI, en referir-se a l’evangelització, la veu com un vertader procés i l’entén com a «renovació de la humanitat, de testimoni, d’anunci explícit de Jesucrist, d’adhesió del cor, d’entrada a la comunitat, d’acollida dels signes sacramentals, d’iniciatives apostòliques» (EN 24). Dur a terme l’encàrrec de Jesús de donar-lo a conèixer no es redueix a un simple ensenyament, sinó que ens hi implica mitjançant el nostre testimoni. Els mestres només són creïbles si són testimonis i si la seva vida dona raó del que ensenyen. Encara que aplicable de forma general, l’Església ho diu al diaca en el moment de l’ordenació quan se li fa l’entrega del llibre de la Paraula de Déu: «Rep l’Evangeli de Crist, del qual has estat fet missatger; creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyis.»

Per això, qui es decideix a evangelitzar ha d’acceptar d’entrada ser evangelitzat i viure un constant procés de conversió. Només des d’aquesta actitud és possible entendre que evangelitzar -com va dir el Concili Provincial Tarraconense- és «descobrir en el cor de cada dona i de cada home l’acció i l’ardor de l’Esperit; és establir aquelles oportunes mediacions per tal que les persones senzilles, i potser afligides, puguin trobar-se amb Déu; és ajudar a refer l’experiència de Déu de moltes persones allunyades, experiència que es troba intrínsecament unida a l’amor als germans i, per tant, a aquella opció pels pobres i per la justícia, que sempre han estat el distintiu de Jesús».

Entrar en aquesta dinàmica comporta exigències que per a molts resulten difícils de ser acceptades. A l’Evangeli, Jesús ens demana d’anar lleugers, o fins i tot lliures d’equipatge, és a dir de no carregar amb tant d’afegit superflu que ens impedeixi l’accés a Ell. No vol només que siguem autèntics receptors de la seva Paraula, sinó els seus comunicadors més entusiastes.