De nou, caminant cap a Pasqua, ens proposam avançar en el coneixement del misteri de Crist i viure’l d’acord amb les seves exigències. Ara tenim una nova oportunitat d’entrar en el cor de Déu i deixar-nos omplir del seu amor ple de misericòrdia. Aquesta és la paraula clau que ens conduirà a l’amor de Jesús. Som conduïts de la seva mà i per la seva mateixa entrega per amor, a entrar en el misteri de l’amor de Déu. Avui podem conèixer més i més qui és Déu i com ens estima: «Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna» (Jn 3,16).

Jesús ens ensenya a comprendre Déu des de l’amor, però un amor que pren aquest caire tan específic que és la «misericòrdia». Es tracta d’una forma d’estimar duta fins l’extrem de la donació d’un mateix, en conèixer la misèria present a la nostra vida i en la de tots els homes i dones que pateixen. L’amor misericordiós de Déu fa que, gràcies a l’entrega del seu Fill a la creu, tot el qui pateixi tengui vida a balquena, perquè «Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell» (Jn 3,17). Per a entendre-ho en profunditat, només cal anar a l’Evangeli per a observar fins a quin punt el cor de Jesús es troba atent al sofriment de la gent i com l’atén amb la més gran delicadesa i tendresa. Per què no feim l’experiència d’agafar l’Evangeli i entrar-hi amb aquesta clau de lectura? Ben segur que hi trobarem força llum per a descobrir moltes situacions similars a les nostres. Jesús vol mostrar-nos així com és l’amor del Pare i el seu, per això ens diu: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare» (Lc 6,36).

Des d’aquesta perspectiva, podem entendre millor el misteri pasqual, la celebració del qual preparam al llarg de la Quaresma. En aquest itinerari de gràcia, prenem consciència del nostre pecat, perquè veim la distància que existeix entre l’amor tan gran amb què ens estima Déu i com corresponem al seu amor. No obstant això, ens pren de la mà i ens fa reviure. Sant Pau ho expressa amb aquesta claredat que projecta sobre la nostra vida una llum nova i ens obre a la confiança: «Déu, que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat» (Ef 2,4-5).

Cap a on ens duu tot això? Ens duu a cercar llum per a viure en cristià. Déu actua estimant i fent-se present en la nostra realitat humana. Jesús és qui ens l’ha fet conèixer perquè, contemplant allò que som i vivim, deixem que la seva acció salvadora impregni tots els àmbits de la vida de la nostra societat, encara que prou vegades la trobem en una crisi profunda. En exercir la misericòrdia, podem generar confiança i fer que molts dels qui s’han frustrat i viuen decebuts recuperin l’esperança. Ser misericordiosos, a més, ens llança a practicar la justícia i ser conseqüents amb la nostra fe. És en aquest sentit que hem d’entendre la radicalitat de les paraules de sant Gregori el Gran en la seva Regla pastoral: «Quan donam als pobres les coses indispensables, no els feim liberalitats personals, sinó que els retornam allò que és seu. Més que fer un acte de caritat, el que feim és acomplir un deure de justícia». No podem oblidar que la misericòrdia, com a expressió de la caritat, sempre inclou les exigències de la justícia.