Davant la Jornada de responsabilitat en el trànsit i seguint el lema proposat per enguany d’«Encomana el teu camí al Senyor i ell actuarà» (salm 37,5), hem de dir que és un bé transitar amb responsabilitat, sense presses, pensant en els altres, amb respecte i fent del trànsit un espai de bona convivència. Convé que siguem bons samaritans, artesans del bé i que encomanem el viatge amb una pregària sincera perquè el Senyor ens acompanyi durant el trajecte. Demanem la seva benedicció i caminem confiats.  

Hem de tenir present que conduir i conduir bé és una forma educada d’exercir la caritat, que és la font d’una bona relació humana, un acte moral que ens predisposa a fer als altres allò que voldríem que ens fessin a nosaltres. Tanmateix, quan agafam el cotxe o un altre vehicle de transport, no sempre som del tot conscients que es tracta de la utilització d’un mitjà per a respectar-nos. És perillós pensar que posar la mà al volant ens atorga una mena de poder que ens fa creure que som els únics a la carretera o al carrer i que podem fer el que volem. Malauradament hi ha qui pensa que sempre són els altres els qui ho fan malament. Com en el camp de futbol o d’un altre esport, persones habitualment serioses, educades i ben parlades, veim que es mostren com si perdessin el nord i quedessin de cop transformades, proferint insults i creant un clima de crispació. Què hi ha darrera aquesta espontània transformació? 

El que passa és que sovint ens tornam intolerants i, en la majoria dels casos i amb infraccions incloses, pretenem encara tenir la raó. Probablement alguna vegada ens haurà passat que l’altre ens agredeix des de la infracció i hem de escoltar paraules injurioses i veure signes que denoten la poca consciència del que s’ha fet. Haver d’assumir la responsabilitat de la infracció costa, per això ens esbravam amb gestos que provoquen una reacció aïrada en cadena. Hem de tornar a dir que el trànsit pels carrers, carreteres, autovies i camins veïnals, ens dona la possibilitat de conduir correctament, mostrar respecte a l’altre, aturar-se quan pertoca, cedir el pas quan se’ns indica, evitar l’agressivitat verbal i gestos insolents, donar preferència quan l’altre en té, respectar les senyalitzacions sense rebaixes, contribuir a un diàleg constructiu sobre els carrers i l’asfalt, evitant substàncies nocives que ens facin perdre el control. Tot això, a més, tant val per als vianants a peu com per als conductors de vehicles. Facem del trànsit un bon espai de convivència. 

No som amos de la carretera ni dels carrers, som usuaris que en