Festa del Naixement de la Verge Maria, Santa Maria de la Salut, Patrona de la Ciutat de Palma, Basílica de sant Miquel, 7 de setembre de 2025

Miq 5,2-5a. Fins que la mare haurà tingut un fill. Viuran en pau. Ell serà la pau.

Rm 8,28-30. Déu estima els qui coneixia d’abans que existissin.

Al·leluia! Sou feliç, santa Verge Maria, i digna de ser alabada per sempre, de vós ha nascut el sol de justícia, Crist Déu nostre.

Mt 1,18-23. La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel, que vol dir “Déu és amb nosaltres”.

Amb goig i com a raó de fons de la festa de la Patrona de la Ciutat de Palma, celebram el Naixement de la Verge Maria, el seu amor per ella de part de Déu, i la proclamam “feliç i digna de ser alabada per sempre, ja que d’ella ha nascut el sol de justícia, Crist Déu nostre, el salvador del món”. La promesa la recull l’evangelista sant Mateu, tal com ho hem proclamat fa uns moments a l’Evangeli: “Aquesta al·lota verge tindrà un fill, li posaran el nom d’Emmanuel, que vol dir “Déu és amb nosaltres”. Déu, sempre proper als homes i dones de tots els temps, ha volgut manifestar aquesta proximitat entrant en el teixit humà de la nostra història donant-nos una dona per mare nostra i mare del seu fill, com també ho hem escoltat a la Paraula de Déu, una mare que amb el seu fill ens conviden a viure en pau, perquè Ell, Jesús, serà la pau.

Aquest és el missatge que s’arrela en la nostra història, tan plena d’inquietuds i contratemps, compromesa sempre per voluntat de Déu a que sigui una història de salvació, una història de salut. Quan el rei Jaume I, com diu la tradició, els dies 9 i 10 de setembre de 1229 i durant la travessia a Mallorca per a la conquesta i amenaçat per un possible naufragi, fa la promesa davant la imatge de la Mare de Déu que aixecaria un temple en el seu honor, aquesta església va ser aquesta, la de sant Miquel. Així h testifica l’acta notarial signada el 1231.

Des d’aquest moment s’estén la devoció sempre unida a caminar de la història i als esdeveniments del poble. Era normal, per l’actitud religiosa de la gent, que sempre hi hagués la referència a l’acció de Déu i la protecció de Verge Maria en qualsevol circumstància. Maria era invocada com aquella que acompanya el seu poble i té cura d’ell. Aquesta devoció troba un moment important en la invocació en ocasió de malalties, de desgràcies, com també l’agraïment per tantes gràcies i sobretot pel de de la salut. D’aquí neix la invocació de Mare de Déu de la Salut, a la qui també avui acudim i invocam.

Per això som aquí i que bé si el motiu o els motius de fer tanta festa aquests dies tengui que veure amb el goig i la confiança que ens dona tenir una dona, Maria, per Patrona de la Ciutat. L’aportació que avui feim els cristians vol ser aquesta: posar contingut i sentit a una festa per per a mols ha perdut les seves arrels. Fent-nos ressò de la importància d’una tradició viva que volem transmetre amb respecte i estimació, recordem allò que cantam amb emoció a la Balanguera: “Girant l’ullada cap enrere, guaita les ombres de l’avió, i de la nova primavera sap on s’amaga la llavor. Sap que la roca més s’enfila, com més endins pot arrelar”. Aquesta llavor amagada és un tresor que hem de conservar i sembrar constantment.

Però, com fer-ho? Tenim una responsabilitat en ser portadors de salut, que en termes cristians és ser portador de salvació. Una responsabilitat que ens obliga a posar prioritats en el nostre treball quotidià des de qualsevol angle i situació que ens toca viure i de la que n’haurem de donar compte.

El papa Francesc ho exposava d’una forma genial quan ens deia: “Vista d’aquesta manera, la política és més noble que l’aparença, que el màrqueting, que diferents formes de maquillatge mediàtic. Tot això l’única cosa que aconsegueix sembrar és divisió, enemistat i un escepticisme desolador incapaç d’apel·lar a un projecte comú. Pensant en el futur, alguns dies les preguntes han de ser: “Per a què? Cap a on estic apuntant realment?”. Perquè, després d’uns anys, reflexionant sobre el propi passat aquesta pregunta no serà: “Quants em van aprovar, quants em van votar, quants van tenir una imatge positiva de mi?”. Les preguntes, potser doloroses, seran: “Quant d’amor vaig posar en el meu treball, en què vaig fer avançar el poble, quina marca vaig deixar en la vida de la societat, quins llaços reals vaig construir, quines forces positives vaig alliberar, quanta pau social vaig sembrar, què he provocat en el lloc que se’m va encomanar?” (Fratelli tutti, 197)

Són preguntes dirigides a tots, una convidada a ser portadors de salut, una salut física, psíquica i mental, una salut social, eclesial, familiar, escolar, ciutadana, política, empresarial, econòmica, mediàtica, ecològica, per alliberar-nos d’aquests mals, d’aquests diables, que temptaven santa Catalina Tomàs per enfonsar-la dins del pou de l’oblit de Déu i de la inferència. Treballem per la salut integral de les persones, de les ciutats i dels pobles i invoquem amb confiança i esperit filial la intercessió de la Mare de Déu, que jo és i vol seu font de salut per a tots. Amen.