Quantes vegades al llarg del dia tenim l’oportunitat de fer-nos amables i tractar-nos bé. Començam el dia i si encara no hi ha molta gent pel carrer és normal que ens saludem i ens desitjam un bon dia clar i somrient… Però, a mida que el dia avança, és com si anàssim amb el cap més baix, el tracte ja no fos igual i les passes més ràpides. Apareix el problema: persones que s’esquiven, s’ignoren, s’obliden, passegen la indiferència.

Quan acaba l’estiu, tenim la impressió de començar temporada. Com si tot tornàs al seu solc. Treball, escoles, grups, molta més organització. Som així, necessitam que cada temporada tengui la seva manera de fer i ens ofereixi noves oportunitats. Tot està per escriure i que bé si el que feim cada dia ens porta a una millor manera de tractar-nos pensant el bé que ens podem fer els uns als altres. Els cristians, de forma individual i des de les nostres parròquies, col·legis, grups, moviments i associacions, podem aportar molt i bé. Posem-hi «bon tracte», com ho demana sant Pau a una de les seves comunitats quan diu «que tothom us conegui com a gent de bon tracte» (Fl 4,5).

Us faig participar d’unes paraules que fa temps varen caure a les meves mans, que he comentat altres vegades i que sempre m’han ajudat a intentar somriure com a expressió de bon tracte. «Somriure no costa gens i dona per a molt. Un somriure fa rics els qui el reben sense empobrir aquells qui el donen. Un somriure només dura un instant, però el seu record pot ser etern. Ningú no és prou ric per poder-se’n estar i ningú no és prou pobre per no poder-lo donar. Un somriure porta la pau a casa, és prova innegable d’amistat. Un somriure dóna repòs al qui està cansat, torna el coratge al més desenganyat. Si alguna vegada trobau una persona que no us dona el somriure que vosaltres mereixeu, sigueu generosos: donau-li el vostre, perquè ningú no té tanta necessitat d’un somriure com aquell que no pot donar-lo als altres».

No oblidem el bé que podem fer ja ara mateix si en tota relació humana el nostre tracte és amable, sincer, positiu, de cor a cor. És el llenguatge que tothom entén.