En el cor de la celebració de Pasqua de Resurrecció, des de la pregària i amb la mirada posada en el vast camp de la societat, vull descobrir amb els ulls de la fe que hi ha una realitat que emergeix amb la força de contagiar esperança, la que ens fa observar llavors d’Evangeli escampades arreu. Però, potser direu: és possible amb el panorama tètric que cada dia ens ofereixen els informatius sobre un món replè de violència, de crispació, d’injustícia, d’opressió, d’inseguretat, de mentida, de desigualtats i pobresa? Hem de cercar, trobar i donar resposta. La fe ens ha de moure a fer-ho. 

Ens anima el missatge d’un home creient i coherent, com és el papa Francesc, en dir-nos que «la resurrecció de Crist comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció. És una força imparable. És clar que moltes vegades sembla que Déu no existís: veim injustícies, maldats, indiferències i crueltats que no cedeixen. Però també és cert que enmig de la foscor sempre comença a brollar quelcom nou, que tard o d’hora produeix un fruit. En un camp arrasat torna a aparèixer la vida, tossuda i invencible. Hi haurà moltes coses negres, però el bé sempre tendeix a tornar a brollar i a difondre’s. Cada dia en el món reneix la bellesa, que ressuscita transformada a través de les tempestats de la història. Els valors tendeixen sempre a reaparèixer de noves maneres, i de fet l’ésser humà ha renascut molts cops del que semblava irreversible. Aquesta és la força de la resurrecció i cada evangelitzador és un instrument d’aquest dinamisme» (EG 276).

Si estam atents a la vida de cada dia, a les persones i als esdeveniments, i ho feim amb una actitud neta de prejudicis i de males intencions, veurem com la bondat hi és present i són moltes i molts els qui l’escampen amb el seu testimoni discret i senzill, persones de bon tracte que no tornen mal per mal, que miren amb ulls nets i viuen contents amb el poc que tenen, escampant amor, alegria i felicitat. 

Només d’entrar a les cases a visitar un malalt o impedit i la família que l’enrevolta, una residència o hospital amb el personal sanitari amb la seva delicadesa de tracte; entrar a un col·legi i observar la il·lusió dels infants i l’atenció exquisida dels educadors; fer part d’una comunitat que prega i celebra amb alegria la fe; veure la immensa entrega de tantes persones voluntàries en els llocs d’acció caritativa i social que atenen els més pobres i exclosos; compartir amb tanta gent que mira el món amb tendresa i està preocupada per les crisis de tot ordre que afecten la bona convivència; i una llarga llista d’àmbits on veus que hi neixen brots de vida…, podem fer-nos la idea que -com també diu el papa Francesc- «la resurrecció de Crist provoca per tot arreu gèrmens d’aquest món nou; i encara que se’ls talli, tornen a sorgir, perquè la resurrecció del Senyor ja ha penetrat la trama oculta d’aquesta història, perquè Jesús no ha ressuscitat en va. No ens quedem al marge d’aquesta marxa de l’esperança viva!» (EG 278).

Vos desitj de tot cor que visquem la Pasqua d’enguany i el temps que hi segueix acollint l’alenada de Vida que ens ve de Crist Ressuscitat i, en conseqüència que en cada persona i lloc no hi falti resurrecció. És la missió que tenim encomanada.   

+ Sebastià Taltavull Anglada

   Bisbe de Mallorca