«S’ha d’unir a l’amor l’esperança, a més i malgrat tot,

la confiança en les reserves de bé que té cada poble»

1.

Nadal, el misteri d’amor més gran:

Déu, fet infant, entra a la nostra història

La commemoració del naixement de Jesús a Betlem fa més de dos mil anys explica el sentit de la festa de Nadal, també la d’enguany marcada per la pandèmia de la Covid-19, posats a viure-la d’una manera diferent i no per això manco vertadera. «No la celebrarem tant amb coses exteriors, sinó que la viurem des del nostre interior», em deia ahir una persona que posava de relleu allò que és essencial aquests dies, la irrupció de Déu fet home en la nostra història. Aquest Déu que ningú no ha vist mai –com diu sant Joan– però que ara Jesús, agafant la nostra condició humana, ens l‘ha fet conèixer. Celebram i agraïm aquest immens do de Déu, la seva arribada a la vida de la nostra humanitat d’una manera visible, propera, humil, autènticament humana, passant per les mateixes dificultats i crisis per les que passa tothom.

La nostra vida, per tant, pren una nova dimensió, una dimensió transcendent que ens dona la capacitat de veure més enllà dels nostres ulls fins a descobrir la immensitat de Déu. Estam davant d’un misteri d’amor de Déu a la humanitat, la qual cosa vol dir que es tracta de quelcom molt profund que ens supera, però que entra de ple dins la nostra vida fins el punt de donar-li el sentit més original. Déu, manifestat en Jesús, tot amor a tothom sense diferències de preferència d’uns sobre altres, encara que amb una prioritat pels més pobres perquè són els qui més el necessiten. Així es desvetla el misteri més gran, la més bona notícia que ens pot arribar i que, avui, en aquest Nadal ens omple d’alegria i d’esperança enmig de la situació de pandèmia que no ens deixa tranquils. Així i tot, allò que semblava impossible ara es fa realitat de la manera més inaudita.

La bona notícia del naixement de Jesús a Betlem és i serà sempre nova, actual i original, «amb una originalitat que no consisteix en idees noves, sinó en la mateixa figura de Crist, que dona carn i sang als conceptes, un realisme inaudit»  (Benet XVI, Deus caritas est 12). L’esperança de tot un poble, la nostra pròpia esperança, descobreix que la seva font es troba en Déu, en el Déu que només pot estimar i que ens cerca incansablement, que s’identifica amb tot allò que vivim i patim, que es posa al nostre costat i ens acompanya. Fins i tot ens diu: «Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món… Ni tingueu por!, confiau!» (cf. Mt 28,20).

2.

El Nadal d’enguany, el del 2020, i la pandèmia de la Covid-19

També enguany, enmig del desconcert que provoca aquesta malaltia que no acabam d’erradicar, que reapareix amb nous brots en qualsevol lloc de la humanitat i de les nostres illes, amb la por i la incertesa que l’acompanyen, amb crides a la responsabilitat i a portar-nos bé posant tots els mitjans, però també amb disgust per no poder desplegar les activitats laborals i d’oci amb la normalitat que demanen per a dur una vida mínimament equilibrada des del punt de vista econòmic, professional, familiar i emocional.

Després de 9 mesos de pandèmia ens començam a sentir molt pobres de recursos perquè no arribam a aconseguir l’estabilitat desitjada. Després de 9 mesos de pandèmia, no podem oblidar i més durant aquestes festes, la memòria de les més de 80.000 persones del nostre país que ens han deixat, més les 454 a les nostres Illes (segons les dades d’aquest matí) i que avui feim presents amb el nostre afecte i la nostra pregària, a elles i a les seves famílies que troben el buit que han deixat a cada casa i a cada taula de Nadal. També avui, en aquest estrany Nadal, pens i prego per tants ancians i ancianes que s’han anat en silenci, sense rebre l’afecte familiar dels darrers moments i els qui en el moment de ser enterrats no han pogut comptar amb aquella mirada d’amor que quedaria gravada en el cor d’algú que s’ha sentit estimat. En aquest moment i és d’agraïr, també he de dir que molts han vist substituïda la presència familiar i han comptat amb la pregària de l’Església en el cementeri i després a la parròquia. Després de 9 mesos de pandèmia, segueix viu el reconeixement  dels mils de metges i metgesses, infermers i infermeres, amb tot el personal sanitari, treballadors i treballadores dels hospitals, clíniques, ambulàncies i farmàcies, tot el món relacionat amb la medecina, la pastoral de la salut i del dol…, que no han deixat en cap moment d’estar en peu de feina i, en moltes ocasions, fent més del que la professió els obligava. La gratuïtat, l’empatia, el servei fet amb tota estimació i misericòrdia han fet que molts malalts i persones d’edat i amb discapacitat, confinades als seus domicilis i a les residències, trobessin algú que estava per elles i rebien l’amor familiar que, degut a les restriccions de visites, els hi faltava. És en cada malalt que Jesús, pobre com ell o com ella, ha rebut la visita d’aquests nous pastors d’avui que han acudit guiats per l’estrella de l’amor i l’anunci de l’àngel a cada habitació, a cada UCI, a cada lloc on s’hi han fet present amb la seva atenció professional i qualitat humana. Gràcies a tot això, són incomptables els qui han estat atesos i s’han salvat. Per això, tinguem present a tots els sanitaris que ara, just en aquests moments, estan treballant atenent els malalts o els familiars que atenen els seus, mentre uns com ara nosaltres celebram la nostra missa de Nadal i ens emocionam reunits a l’Església amb el cant de la Sibil·la que anuncia el naixement de Jesús, i com altres que són a casa sopant junts i gaudint de d’un entranyable i joiós ambient familiar. Des d’aquí i per ells i elles, malalts i professionals i familiars que estau al seu costat, tot el nostre reconeixement agraït i la nostra pregària.

També, com els pastors i els reis mags, quants transportistes i camioners durant aquests 9 mesos de pandèmia s’han atracat a Jesús qui s’han fet presents a una ciutadania necessitada de queviures, de pa de cada dia, ja sigui en els mercats, botigues i restaurants, o repartint allò més bàsic en els llocs de repartiment de menjar, de roba o d’ajuda econòmica amb el drama dels qui no han cobrat els ertos o no han pogut disposat de la renda mínima o per qualsevol motiu han vist rebaixades les seves pensions. Són també els pastors i pastores d’avui que han anat allà on l’estrella de la solidaritat i la misericòrdia els ha conduit. Com Jesús, a la cova de Betlem, són molts els qui s’han vist atesos en les seves necessitats materials, humanes i espirituals. Avui, especialment, vull pensar i pregar per aquests 3.000 transportistes retinguts entre França i Anglaterra, que han repartit tant per tot arreu durant aquests 9 mesos i, ara, es veuen impedits a celebrar Nadal a casa, amb les seves famílies. Preguem perquè aquesta situació angoixosa ben prest s’acabi i arribi la solució tan desitjada.

3.

L’experiència de proximitat que hem viscut cadascú

i la novetat que aporta a la humanitat el naixement de Jesús

Fins ara, m’he fixat en allò que en aquests moments és més urgent, la llista seria llarga, us demanaria que la completàssiu vosaltres des de la vostra experiència de coneixement del que us envolta, família, amics, vesins, companys de feina, parròquia, persones a l’atur, especialment els joves que veuen amb preocupació el seu futur, els qui no s’han pogut desplaçar i no estaran amb la família aquests dies, tanta gent que en aquests moments necessita suport, un gest d’afecte, una telefonada, una felicitació, un somriure, una acció solidària, una ajuda efectiva, una paraula d’ànim… Si ho feim així, serà cert allò que diu el profeta Isaïes: «El poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. Els ha omplert de goig, d’una alegria immensa… Ens ha nascut un nin… Déu li ha posat aquest nom: conseller prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep de pau…» (cf. Is 9,1-6).

L’esperat naixement de Jesús va dur un canvi radical a la humanitat, tant que els anys de la nostra era cristiana els comptam des d’aquesta data i, com diu sant Pau a Titus, ens dona la notícia que «s’ha revelat l’amor de Déu que vol salvat tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida nova de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperam que es complesqui feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, rescatar-nos, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé» (cf. Tt 2,11-14).

Nosaltres som aquest poble ben seu, que tenim moltes ocasions per a demostrar-ho i que volem també ser un poble apassionat per fer el bé. Aquest és l’objectiu que tots i totes volem i tractam de fer realitat. En aquests moments també pens en els qui ens regeixen i les autoritats sanitàries i tenen aquesta voluntat de servei, amb la preocupació diària d’haver d’orientar la població de cara a que tots siguem molt responsables i evitem contagis i majors mals. Vull reconèixer, agrair i donar tot el suport a la seva dedicació i fer-ho com fins ara amb la col·laboració que de part de l’Església saben que tenen. La voluntat d’encertar hi és i n’hem de ser conscients.

El papa Francesc, qui al llarg d’aquests 9 mesos de pandèmia ens ha acompanyat amb la seva pregària i els seus consells ha dit recentment, i no pensant només en els qui ens governen, sinó en tots que «la política uneix a l’amor l’esperança, la confiança que hi ha en les reserves de bé de cada poble, malgrat tot» (FT 196). Lo important és que tots hi posem de la nostra part assumint cadascú la pròpia responsabilitat per conservar bé aquestes reserves de bé que té cada poble i tenim cadascú i que, sobretot convertim aquest temps d’incertesa que vivim en una nova oportunitat per reforçar els vincles d’amistat, de confiança, de germanor, de solidaritat i d’esperança. Amén.