Gn 14,18-20. En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi i beneí A Abraham.

1Co 11,23-26. Aquesta tradició que jo he rebut, ve del Senyor. Feis-ho en memòria meva.

Lc 9,11b,17. Donau-los menjar vosaltres mateixos. Tothom en va menjar i en va sobrar.

“En menjaren tots i encara en va sobrar” (diu l’Evangeli d’avui). Ho acabam d’escoltar a l’Evangeli. Ben a l’inrevés del que està passant a molts llocs del món degut a moltíssimes causes: per una injusta distribució dels béns de la terra; per un abús de riquesa en augment per part dels qui més tenen; per una violació constant dels drets humans, que afirmen que tota persona té dret a l’aliment; per la malícia d’impedir que els aliments i ajudes arribin a la població innocent que sofreix l’assot injust de la guerra i se’ls nega l’accés a l’aliment… Ja fa temps que a Gaza -com a altres indrets- s’estan tancant totes les panaderies i botigues que hi queden degut a la falta de subministraments, després que Israel no deixàs entrar aliments, medicines, combustible i ajuda humanitària…

És la mateixa terra de Jesús que llegim avui a l’Evangeli en el relat de la multiplicació dels pans i dels peixos, allà on hi ha mils de camions amb tones d’aliments i queviures esperant a la frontera, mentre la població es mort de fam degut a la guerra. El relat que hem escoltat acabava dient que “tothom en va menjar tant com va voler i van recollir dotze coves de les sobres”. Davant la insistència dels deixebles que volen fer partir la gent a passar la nit als pobles o a les finques dels volant per a trobar-hi queviures, Jesús els diu que no i els encarrega que els donin menjar ells mateixos i fent-los seure en grups de cinquanta. Eren més de cinc-mil homes.

Fixem-nos en la multiplicació dels pans i els peixos, és significatiu el resultat, ja que no és només un gest de despreniment en entregar el que tenien, sinó la força de l’amor misericordiós de Déu manifestat en Jesús, el qual accedeix a la petició dels deixebles, al mateix temps que els encarrega la responsabilitat del repartiment i els implica en una nova actitud de servei. Jesús fa el miracle, però vol que nosaltres cooperem amb la seva acció transformadora. Aquí tenim una crida de part seva cap al nostre quefer quotidià, i al mateix temps cap a una dimensió més global del nostre compromís solidari. No podem eludir el nostre compromís personal en aquesta responsabilitat col·lectiva. El treball eclesial de les nostres Càritas diocesana i les Caritas parroquials ens dona cada dia la possibilitat de fer-ho.

Avui, festa del Corpus Christi i Dia de la Caritat, hem de dir que celebrant l’Eucaristia entorn de la taula on Jesús s’hi fa present com aliment, hem de descobrir el seu valor més important i les conseqüències que se’n dedueixen seguint el seu exemple. Des de Caritas, com la institució social de la nostra Església de Mallorca, volem incidir una vegada més sobre la necessitat d’aquest aliment que pren moltes formes i desvetla moltes  situacions de vida, sobretot en allò que fa referència a persones i famílies sense llar i la necessitat d’un habitatge digne per a tothom, com ho declaren els drets humans.

L’argumentari de la Campanya de la festa del Corpus que contextualitza la Memòria de Caritas de l’any passat, hem de dir que hi ha hagut 7.783 persones beneficiades, ateses i acompanyades. D’aquestes, 3.195 han vingut per primera vegada a Caritas Mallorca (41,04%). De les 7.783 persones ateses, 1.334 són menors (17,13%). 5.262 famílies/llars. D’aquestes, 869 són llars amb menors.

En aquest sentit, vull compartir el nostre programa de Caritas per a persones sense llar i amb necessitat d’habitatge, un programa integral i esperançador que cerca oferir solucions concretes a la complexa realitat de l’exclusió residencial. Aquest programa no és una iniciativa simple, sinó un camí d’esperança, d’acompanyament i de dignitat per a poder reconstruir vides.

Imaginem-nos un lloc on el fred i la calor de carrer es transforma en la calidesa d’una llar, on la incertesa es converteix en la seguretat d’un llit, on la solitud es dissipa amb la presència d’un equip humà dedicat. El nostre centre residencial és aquest primer refugi. És el punt de partida per a moltes persones que arriben sense res, on troben només un lloc per a viure-hi, sinó també un espai d’escolta, d’acolliment i seguiment incondicional per a començar a reconstruir la seva vida. L’any passat 35 persones han residit en aquest centre, com moltes altres han estat acollides en diferents llocs, afegint-se als quasi 200 que ja hi resideixen permanentment, vivint com en família.

Per aquells que encara viuen al carrer o en infrahabitatges, o que es esta en procés de transició, disposar d’un centre d’acollida és un far d’esperança. La raó és perquè en ell hi poden accedir a serveis bàsics com menjador, dutxes, bugaderia, consigna i altres activitats que afavoreixen el benestar tant físic com emocional. És un lloc on no només es cobreixen necessitats bàsiques, sinó on es promou la socialització, s’ofereixen tallers i se’ls ofereix l’oportunitat de sentir-se part de la Comunitat, trencant l’aïllament que acompanya molt freqüentment la vida del carrer. Un total de 90 persones han passat per aquest Centre de dia.

Davant a carestia de trobar habitatge i oferint pisos de lloguer social, hem de dir que actualment des de Caritas disposam de 6 pisos llogats a famílies vulnerables. Aquests pisos són molt més que quatre parets; són l’espai on podem recuperar la seva autonomia. La seva privadesa i començar a construir un futur amb dignitat. Amb un lloguer assequible i un acompanyament social facilitam que aquestes 6 famílies puguin reintegrar-se plenament a la societat, trobar feina i viure de forma independent. A la vegada, coneixent que la precarietat econòmica és una barrera important per a moltes famílies i situacions de vulnerabilitat, també oferim ajudes econòmiques per pagar el lloguer i el relloguer d’habitacions. Aquestes ajudes són un alè a moltes famílies mantenir la seva cada, evitant desnonaments i situacions de carrer. És una mesura preventiva i de suport crucial que garanteix l’estabilitat habitacional i l’accés a un dret fonamental. Amb ajudes directes per habitatge, Caritas ha donat 156.359 euros, un 33% del total de les ajudes directes. Tot allò que es recapti a la col·lecta de Càritas anirà íntegrament destinat a sostenir i ampliar aquest programa d’habitatge de Caritas Mallorca per a poder continuar amb la nostra missió, donar sostre i abric, donar esperança, dignitat i una segona oportunitat als qui la vida els ha colpejar durament.

Que el Cos de Crist que avui adoram, repartim i rebem, ens impulsi a ser instruments del seu amor i la seva misericòrdia envers els més necessitats. Tot i que ens hm referit especialment a la feina de Càritas, hi hem d’afegir totes les altres institucions de la nostra Església, parròquies i altres entitats que també s’hi dediquen plenament. Volem que sigui el signe viu d’una Església que ha après de Jesús la seva forma d’estimar i fer el bé.

La celebració del Corpus Christi, la festa dels Santíssims Cos i Sang de Crist viscuda en el misteri de l’Eucaristia, el nostre aliment per excel·lència, ens fa posar la mirada sobre aquesta realitat de desigualtat i sofriment de la mateixa manera que el Senyor es va fixar en aquella multitud famolenca que el seguia. Des d’una mirada d’amor, veim aquells que són la seva representació, la seva imatge més viva, aquells que cal acollir i atendre. «L’amor al proïsme arrelat en l’amor a Déu és abans que res una tasca per a cada feel, però també ho és per a tota la comunitat eclesial. També l’Església, com a comunitat, ha de posar en practica l’amor» (Deus caritas est, 20).