Homilia del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull en la festa de la Mare de Déu del Toro – MENORCA
Ac 1, 12-14. Tots unànimement assistien a la pregària amb Maria, la mare de Jesús
Ga 4, 4-7. Déu va enviar el seu Fill, nascut d’una dona, perquè obtinguéssim la condició de fills
Lc 1, 39-55. Totes les generacions em diran benaventurada. Feliç tu que has cregut!
La nostra mirada avui es fixa en Maria, però des de Jesús, el seu fill. Sobretot per a veure i contemplar com ens apropa a Déu, com estableix vincles de proximitat entre nosaltres i com aquesta proximitat crea un nou orde social.
Per arribar a aquesta contemplació és bo veure on es fa present Maria i com s’hi fa present. Avui, la Paraula de Déu que hem proclamat i escoltat ens dona la possibilitat de respondre i l’oportunitat d’anar més endins amb la resposta.
1. Maria s’aproxima a Déu. Està atenta. L’escolta. Ho celebra amb humilitat.
2. Maria es posa a disposició del que Déu li demana col·laboració. Li diu «sí».
3. Maria proposa una acció social aproximant-se a la realitat humana de la gent.
4. Maria prega amb la comunitat dels apòstols, amb l’Església naixent.
Tot això dins els plans de Déu per a la humanitat. Un misteri d’amor que Maria capta.
L’Evangeli que hem escoltat (el de la visitació) ens mostra l rapidesa amb que Maria actua davant d’un familiar que la necessita (la seva cosina Elisabet). «Se n’anà decididament a la Muntanya a casa de Zacaries i saludà Elisabet». Impressionant el diàleg entre dues dones creients que saben dels plans de Déu: una embarassada de Joan Baptista, l’altra embarassada de Jesús. Descobreixen la proximitat de Déu en les seves vides i per això reaccionen amb l’entusiasme de la fe. «Feliç tu que has cregut!» -li diu Elisabet a Maria- «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes». Preveuen la missió de Joan Baptista com a Precursor del Messies i la missió de Jesús, que naixerà de Maria. Aquí es preparava tot el futur de la humanitat i entrava en escena allò que sant Pau als Gàlates avui ens anuncia i hem escoltat: «Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, quan el temps arribà a la seva plenitud», el temps decisiu, definitiu de l’acció de Déu en la nostra història per a convertir-la en història de la salvació. Estam davant del misteri d’un Déu que s’ha aproximat a la humanitat i crea un nou tipus de relació entre les persones dient-nos que ens hem d’estimar de la manera com estima Jesús, el seu Fill, el Fill de Maria: «Estimau-vos els uns als altres, tal com jo us he estimat». Aquest serà el manament nou i la seva originalitat, el seu testament.
Així queda establerta la proximitat entre nosaltres, fonamentada en la proximitat de Déu a nosaltres i de nosaltres a Déu. Maria ho ha viscut en primera persona i filla com és del nostre llinatge, del llinatge humà, ho vol fer realitat aixecant el cor a Déu i mostrant la manera com Déu veu i vol la humanitat. El cant del Magnificat n’és la màxima expressió i model de pregària alhora, proposta d’un canvi radical en les estructures i relacions humanes. Maria prega i canta des de la humilitat, de de la petitesa en la que Déu s’ha fixat i ha posat com a condició per a cooperar en l’extensió del seu Regne. De no ser així, Maria no hauria pogut dir una sola paraula, com tampoc nosaltres si no ho feim des d’aquesta mateixa actitud humil.
Per això, mostrarà quina és l’opció fonamental, l’estil de relació que ha de ser el distintiu dels seguidors del seu Fill Jesús: «Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Umpl de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res» (Evangeli). Aquí hi ha un canvi radical de perspectiva que l’Església naixent entorn de Maria va entendre tot d’una. Fixem-nos en els relats de les preferències de Jesús en la seva tasca pastoral (pobres, malalts, pecadors, publicans, prostituts, estrangers, viudes, infants, orfes…), tots aquells als quals Jesús els ha de dir: «Déu t’estima!” i s’hi posa al costat per a transformar la seva situació i integrar-los a la societat com a membres de ple dret i amb dignitat, quan normalment això els era negat.
També ho ha entès la primera Església apostòlica. Ho hem vist en els relats pasquals durant aquests setmanes. Pere i Joan davant aquell invàlid que amb el cap baix demana caritat a la porta del temple. Lo primer que li diu Pere és «Mira’ns!», i després hi afegeix: «Or i plata no en tenc, però allò que tenc t’ho don: en nom de Jesús de Natzaret, camina!». Aquests són els «miracles» que podem fer cada dia si ens aproximam a la gent, si estam per ells, si amb humilitat els volem servir. Podem canviar actituds i situacions.
Maria, amb el seu sí humil i generós ens ha aproximat a Déu donant-nos a Jesús. I, a partir d’ell, ha fet que ens aproximem els uns als altres i formem aquesta Església sinodal i en sortida que ens demana comunió, participació i esperit missioner. Avui, més que mai, hem de ser un signe viu de resurrecció enmig d’una societat que està arrossegant encara les conseqüències d’una pandèmia i ara es veu afectada per una guerra injusta que romp tots els esquemes normals de convivència amb els milions de desplaçats, trepitja els drets humans més elementals invadint pobles i ciutats, matant persones innocents i destruint tot vestigi identitari i cultural, al mateix temps que provoca una infinitat de desequilibris a nivell mundial que també ens afecten a nosaltres.
Ja que som al Santuari de la Mare de Déu, aquesta casa familiar dels cristians de Menorca, on hi arribam atrets per ella i en actitud humil, vull acabar amb unes paraules del papa Francesc que ens poden servir d’ànim, estímul, consol i guia per al nostre pelegrinatge cristià en la vida de cada dia, construint Església i Poble des de Maria.
Evangelii gaudium, 288.
«Hi ha un estil marià en l'activitat evangelitzadora de l'Església. Perquè cada vegada que miram Maria tornam a creure com en són de revolucionaris la tendresa i l'afecte. En ella veim que la humilitat i la tendresa no són virtuts dels febles sinó dels forts, que no necessiten maltractar els altres per sentir-se importants. Mirant-la descobrim que la mateixa que lloava Déu perquè «va derrocar els poderosos del soli» i «va acomiadar sense res els rics» (Lc 1,52.53).
És la que posa calidesa de llar en la nostra recerca de justícia. És també la que conserva atentament «totes les coses meditant-les en el seu cor» (Lc 2,19).
Maria sap reconèixer les empremtes de l'Esperit de Déu en els grans esdeveniments i també en aquells que semblen imperceptibles. És contemplativa del misteri de Déu en el món, en la història i en la vida quotidiana de cadascú i de tots. És la dona orant i treballadora a Natzaret, i també és la nostra Senyora de la promptitud, la que surt del seu poble per auxiliar als altres «de pressa» (Lc 1,39). Aquesta dinàmica de justícia i tendresa, de contemplar i caminar cap als altres, és el que fa d’ella un model eclesial per a l'evangelització.
Li pregam que amb la seva oració maternal ens ajudi perquè l'Església arribi a ser una casa per a molts, una mare per a tots els pobles, i faci possible el naixement d'un món nou. És el Ressuscitat qui ens diu, amb una potència que ens omple d'immensa confiança i de fermíssima esperança: «Jo faig noves totes les coses» (Ap 21,5).
Amb Maria avancem confiats cap aquesta promesa, i li diem:
Verge i Mare Maria, tu que, moguda per l'Esperit,
vas acollir al Verb de la vida
en la profunditat de la teva humil fe,
totalment entregada a l'Etern,
ajuda'ns a dir el nostre «sí» davant la urgència,
més imperiosa que mai,
de fer ressonar la Bona Notícia de Jesús.
Tu, plena de la presència de Crist,
vas portar l'alegria a Joan el Baptista,
fent-lo exultar al si de la seva mare.
Tu, estremida de goig,
vas cantar les meravelles del Senyor.
Tu, que vas estar plantada davant la creu
amb una fe indestructible
i vas rebre l'alegre consol de la resurrecció,
vas recollir als deixebles en l'espera de l'Esperit
perquè nasqués l'Església evangelitzadora.
Aconsegueix-nos ara un nou ardor de ressuscitats
per portar a tots l'Evangeli de la vida que venç a la mort.
Dona’ns la santa audàcia de buscar nous camins
perquè arribi a tots el do de la bellesa que no s'apaga.
Tu, Verge de l'escolta i la contemplació, mare de l'amor,
esposa de les bodes eternes,
intercedeix per l'Església, de la qual ets la icona pura,
perquè ella mai es tanqui ni es detingui
en la seva passió per instaurar el Regne.
Estrella de la nova evangelització,
ajuda'ns a resplendir en el testimoni de la comunió,
del servei, de la fe ardent i generosa,
de la justícia i l'amor als pobres,
perquè l'alegria de l'Evangeli arribi fins als confins de la terra
i cap perifèria es privi de la seva llum.
Mare de l'Evangeli vivent, font d'alegria per als petits,
prega per nosaltres. Amén. Al·leluia
