Encara que no formi part del programa institucional de sant Sebastià i com si l’aportació de l’Església catòlica a la festa no interessés prou o fos irrellevant, els cristians que residim en aquesta estimada ciutat de Palma, sí que ho volem tenir en compte i oferir un any més allò que hem heretat dels nostres avantpassats com a legat sagrat d’una tradició viva que hem rebut, una tradició que commemora un fet que, per aquesta ciutat, va ser decisiu, fins el punt de ser-ne l’origen i sentit de la celebració del sant patró màrtir d’aquest vint de gener. És l’expressió sincera d’un poble creient que reconeix la intervenció de Déu enmig de la calamitat d’una pesta que l’assota i clama amb llàgrimes, però també amb tota la confiança, l’alliberació d’aquest mal. Com molts altres esdeveniments, no podem qüestionar ni molt menys negar que aquest relat i vot de poble que arriba fins avui formi part de la nostra memòria històrica.

Des de l’any 1595, el màrtir romà sant Sebastià ja és venerat com a Patró de la Ciutat de Palma i l’any 1634 substituirà l’antic Patró, l’Àngel Custodi, que també ho era de la Ciutat i del Regne de Mallorca. És el poble, la fe senzilla del poble, la qui sap destriar bé el sentit dels esdeveniments i el perquè de les celebracions. Els cristians, perquè volem estar oberts a tantes noves manifestacions culturals i de les quals també en participam com qualsevol altre ciutadà, volem viure amb fidelitat allò que és identitari de la nostra Ciutat i que, al mateix temps és una invitació a viure-ho amb autenticitat en tot allò que significa. I, el que significa, en primer lloc, és el reconeixement del que va succeir històricament, també la contemplació solidària d’una realitat de sofriment personal i penúria col·lectiva –fet que també va passar a molts altres indrets i també viuen de la mateixa tradició– i la responsabilitat de transmetre-ho a les generacions futures perquè la memòria sempre ho tengui present i ho actualitzi, fidels al relat que li ha donat contingut i raó de ser.

A nosaltres, idò, ens toca reconèixer-ho, contemplar-ho i transmetre-ho amb aquella convicció i respecte que al llarg del temps s’ha celebrat fins que ha arribat a nosaltres. El programa de festes de sant Sebastià d’enguany mostra la diversitat d’actes a través dels quals la nostra ciutat viu el seu esperit festiu tant per a la gent major, com per als joves i els infants, amb un ventall de possibilitats a les que tothom hi pot tenir accés. És una llàstima que el mal temps hagi deslluït alguns actes esperats. M’he fixat que en la presentació del programa de festes, el regidor de Participació Ciutadana i Govern Interior, després de contemplar «una ciutat que vivia submergida en la foscor i els seus habitants eren éssers callats i de mirada trista» diu que «una bestiola trescava pels carrerons de la ciutat antiga tossint i tossint, llançant a cada bafarada entre els seus queixals petites espurnes de foc. I vet aquí que aquests esquits varen anar encenent petits foguerons per aquí on passava…». El canvi es va produir fins a dir en un altre moment que «l’espectacle de llum va fer entendre als habitants que no estaven sols, sinó que es tenien els uns als altres i que això els feia més forts i millors» . Acabarà dient que «de llavors ençà, el mes de gener és per aquella ciutat temps de festa i germanor».

El relat de la Paraula de Déu que hem llegit, que és del profeta Isaïes, reflecteix d’una manera semblant la identitat d’aquesta ciutat. Diu que és una «ciutat fortificada, amb muralles i baluards que la salven”, una ciutat que ens acull i ens ofereix la possibilitat d’habitar-hi. «Una ciutat que obre les portes a un poble just, que guarda la fidelitat i manté ferm el seu cor». La festa i la germanor, a les que abans s’hi ha fet referència, troben el seu sentit en el fet de ser una ciutat acollidora, que estima allò que és just i amable, que és capaç de crear un ambient de confiança i respecte, que valora i promou el diàleg, la fidelitat, l’honradesa i es destaca per la seva fermesa en defensar la veritat (cf 1ª lectura). Què bé quan una festa ens duu a potenciar aquests valors que tots podem compartir, que van destruint els murs dels prejudicis i s’ajunten per construir ponts de solidaritat i bona entesa entre uns i altres.

En aquest esforç de cooperació pel bé de la ciutat, vull recollir també unes paraules del Sr. Batle de Palma quan, també en la presentació de les festes, diu que «cada mes de gener ens fa reviure un dels moments més especials a la nostra ciutat. Les festes de sant Sebastià que enceten un any acabat d’estrenar i il·luminen la nit d’hivern. La llum dels fogarons i la calor de la festa transformen Palma en un punt de trobada, unió, amistat, sentiment de pertinença i orgull de ciutat, on els veritables protagonistes són els seus habitants». És ben curiós que sigui la Paraula de Déu que també es faci ressò d’aquests sentiments ciutadans quan ens ha dit «no us oblideu de fer el bé i compartiu allò que teniu», «no deixeu mai d’estimar-vos fraternalment ni de practicar l’hospitalitat acollint els forasters, que l’amor als doblers no inspiri la vostra conducta, acontentau-vos amb allò que teniu, recordant que Déu ha dit: «no et deixaré, no t’abandonaré». Per això, podem dir amb tota confiança: tenc el Senyor a favor meu, res no em fa por» (2ª lectura) Els creients ho veim des d’aquesta perspectiva, com a força interior que ens mou a fer el bé i el terme de la nostra acció és el mateix que el de tota aquella persona de bona voluntat que s’ho proposa.

Per això, a la vegada que agraïm de tot cor la participació institucional junt i en representació de la ciutat, volem que aquesta celebració cristiana d’ara a la nostra Seu mallorquina també sigui un punt de trobada, i també sigui reconeguda com a part integrant de la festa per tal que ningú se senti exclòs a l’hora de sentir-se valorat pel bé que pot aportar a la nostra ciutat. Com a cristians també hi tenim una paraula a dir i molta feina a fer, ja que per a nosaltres «ser bons cristians implica ser també honrats ciutadans». M’adheresc a les paraules del Sr. Batle quan diu que la festa de sant Sebastià «parla de la nostra història comuna, dels nostres orígens, del que som… Però també són una oportunitat per a definir el que volem ser». Precisament per això estam, per a compartir la definició d’allò que volem ser. Aquest és l’esforç de cada dia. En això, ens tindreu sempre a disposició perquè –com deia sant Joan XXIII– haurem d’oferir en tot moment la immensa riquesa espiritual que conté l’Evangeli i el coneixement de la persona de Jesús, juntament amb la vivència de més de vint segles d’Església, intentant ser un espai de fraternitat, encara que hi sigui i perquè som humans, amb les seves llums i ombres, però amb l’esforç d’una fidelitat i coherència que ens faci de cada dia més humils i creïbles.

Ja ho he dit en altres ocasions. El camí ha de ser el diàleg constant, superant malentesos, prejudicis i ignorància. Els cristians estam per a col·laborar aportant a la nostra ciutat una millor qualitat de vida humana, espiritual i social. Ho ha de fer possible la nostra presència en tots els àmbits de les nostres ciutats i pobles, en les diferents institucions socials, polítiques i econòmiques, en la família i en els centres educatius, i en tants altres organismes ciutadans i voluntariat, sobretot per fer front als qui per edat o posició social són més vulnerables. No ens hem d’avergonyir mai de dir qui som ni deixar d’explicar les motivacions de les nostres actuacions en bé dels altres i de la mateixa ciutat. Estam per edificar la ciutat junts, amb consciència de poble i mantenint-la mitjançant la corresponsabilitat que la fa sostenible i que ens agermana.

Sabem que, com ens ha fet veure l’Evangeli, les incomprensions i el descartament també hi seran. Ja hi són quan el fet religiós no és reconegut o són ridiculitzats els seus símbols, els seus relats, els seus elements que han creat cultura. És cert que també necessiten purificació, actualització i sense perdre identitat. No ens ve gens de nou que com a sant Sebastià se’ns calumnií, se’ns insulti, se’ns exclogui i, com a tants altres llocs, amb la paraula directa, amb la indiferència o des de l’anonimat, se’ns perseguesqui. Ho hem escoltat de Jesús fa uns moments a l’Evangeli. La persecució avui pren formes molt diverses i subtils. Són més de dos-cents milions de cristians que arreu del món passen per aquest glop amarg, fent de la religió cristina la més perseguida avui. Una persecució que en uns llocs prové de l’odi i en altres d’ideologies intolerants i fonamentalistes. Sabem que patir tot això –quan a vegades prové de la gent que tenim més a prop– forma part del seguiment de Jesús i no ens podem fer enrere, enganyant-nos a nosaltres mateixos i als altres. Els màrtirs sempre s’han distingit per la seva fortalesa. Aquesta s’ha de demanar i treballar, és un dels dons de l’Esperit Sant. Demanem, idò, que la intercessió de sant Sebastià en tot moment ens hi ajudi i facem que sigui un bon referent de coherència i fortalesa per la nostra fe, que volem sempre encarnada en la vida per a donar-li ple sentit. Que així sia.