Com la primera Pentecosta de la història, avui tot pot tornar a començar de nou. És la força de renovació que l’Esperit de Déu infon constantment a l’Església i al món amb el

seu alè. A l’Església i al món, perquè l’acció de Déu no coneix fronteres ni està lligada a monopolis. Després de gairebé dos mil anys d’història, durant la qual l’acció missionera de l’Església ha incidit en bona part dels cinc continents, en tants i tants de  pobles on ha ressonat i ressona la paraula alliberadora de l’Evangeli i el testimoni viu dels cristians.

¿Quin misteri d’amor amaga aquesta font de la qual brolla unitat, enteniment, saviesa, ciència, consell, fortalesa, alegria, valentia, pau, respecte…? És l’Esperit del Senyor, que és Amor i que es fa particularment do i comunica els seus fruits a un grup de persones que han conviscut amb Jesús, l’han vist ressuscitat, i ara gaudeixen atordits per una cosa completament inèdita: per damunt de tota diferència de raça, poble i nació, procedència, classe social i situació en la vida, comuniquen amb valentia i claredat un missatge que arriba al cor de tots, a parir del qual experimenten un canvi interior inesperat: passen de la por a la confiança, del recel a l’entusiasme, i són portadors d’un anunci que conté tots els elements de la globalització del bé, ben nou perquè va dirigit a la humanitat sencera (cf. 1ª lectura).

Gràcies a l’experiència de Pentecosta, avui revivim la comunicació del Déu Amor a la primera generació de cristians, i fins a nosaltres. Ells són conscients que els passa alguna cosa insòlita i no tarden gaire a descobrir que es tracta d’Algú que els obre al misteri de les altres persones i de Déu. És l’acció de l’Esperit Sant que supera tots els obstacles i irromp per a fer de tots una humanitat nova des de l’amor, des de l’autèntica comunicació entre les persones i els pobles, l’esclat d’aquella bona entesa que crea comunió i unitat entre tots.  

La festa de Pentecosta ens descobreix el valor de la interioritat i, amb ella, el misteri amagat de Déu, que és esperit, en cada persona humana. Pau hi veu la possibilitat d’una identificació amb Ell quan diu amb tanta fermesa: «l’Esperit personalment s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu» (Rm 8,16). En una societat com la nostra, qualificada de líquida per la seva falta de consistència interna per tancar-se només a valors materials i a l’abús de consum, l’acció de l’Esperit en nosaltres se’ns revela i irromp com a do i com a fruit. És l’alternativa a la frustració humana, al buit interior, a la soledat radical, a la incomunicació, al ressentiment que bloqueja tota relació autèntica… Ens trobem davant de quelcom realment genial per a l’anunci de la fe i per a la proposta esperançada de felicitat: comptem amb una força interior, divina, que ens dinamitza.

Avui, de manera especial, agraïm el testimoni del mallorquí Lluís Belda i Soriano de Montoya, beatificat a Almeria el passat 25 de març, qui als seus 35 anys i junt amb 115 màrtirs, 95 sacerdots i 20 laics van donar la vida per Crist durant la persecució religiosa de la guerra civil espanyola. Un cristià de primera fila, pare de família nombrosa, cofundador i secretari de l’Associació catòlica de Propagandistes, des d’on va organitzar una Escola Social Obrera, autèntic apòstol de l’Evangeli i de la Doctrina Social de l’Església, home de Dret i Advocat de l’Estat. Com l’Esperit del Senyor actuava a través d’ell en ser un autèntic deixeble missioner per tot on passava. Des de la presó, havia manifestat a la seva esposa que “perdonava de tot cor a tots els qui havia pogut ofendre i als qui anaven a fer-li mal”. La nostra Església de Mallorca ja l’ha inscrit a l’arbre frondós dels sants i beats d’aquesta terra.

Els cristians hem de comunicar avui aquest missatge d’amor amb un nou ardor, tot i les resistències que trobem fora i dins de nosaltres mateixos. Rebem de Jesús una missió concreta que ens impulsa vers la transformació personal i social segons l’Evangeli. Ho hem escoltat amb les seves mateixes paraules: «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres» (evangeli). El marc i l’estil d’aquest enviament vénen impregnats per un dels fruits de la presència de l’Esperit: la pau com a do. Això tan difícil d’aconseguir quan en la onada d’atemptats (ahir vespre mateix a Londres) és sembrat de forma totalment irracional el terror, l’odi i la venjança. Sempre ens trobam davant l’alternativa: comptar amb l’Esperit o prescindir-ne, servir l’Esperit del bé o l’esperit del mal. La nostra resposta de fe haurà de ser ferma, ja que, sense Ell, «ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor».

Per això, professar la fe en l’Esperit Sant ens submergeix en la confiança plena de la seva acció salvadora. Li demanam avui que sigui sempre amb nosaltres, que il·lumini els nostres cors, que suggereixi i dugui a terme les nostres decisions, i ens dugui a la veritat completa; li demanem que mai no siguem un obstacle a la seva justícia i santedat, i que sapiguem tractar-ho tot en la fe, l’amor i la justícia. En la pregària, en la celebració dels sagraments, especialment ara en l’Eucaristia, en tota acció impregnada d’amor solidari i de predilecció pels més pobres, en tot esforç de comunicació autènticament humana, Jesús ens promet el seu Esperit Defensor que ens acompanyarà i estarà sempre en nosaltres.