Perquè res d’aquest món no ens resulta indiferent, fa 33 anys, l’any 1990, els bisbes de les Illes Balears publicaven una Carta Pastoral titulada «Ecologia i Turisme a les nostres Illes» juntament amb unes «Pautes per a una actuació cristiana» que ajudessin a una forma de comportament segons l’Evangeli i el pensament social de l’Església. La van escriure després d’una extensa consulta feta a cada diòcesi, a tots els estaments de cada illa i a tots els nivells tant seculars com eclesials, perquè hi hagués la màxima participació. I va ser així. Va sortir a la llum un document molt valorat que avui pot ésser llegit, reflexionat i viscut com actual en quasi la seva totalitat. Deien: «L’Ecologia i el Turisme. Dos temes en els quals ens jugam el present i el futur dels nostres pobles i de la nostra terra». La intenció era «la il·luminació de la nostra realitat des de la fe en Jesucrist i el suggeriment de les actuacions coherents amb aquesta visió creient». La reflexió segueix oberta i l’hem de seguir fent avui més que mai per la urgència de respostes coherents.

El tema de l’ecologia ha estat sempre tractat pel pensament social de l’Església. El Compendi de Doctrina Social, en el capítol desè, quan es refereix a «Protegir el medi ambient», es fixa en qüestions com els aspectes bíblics, l’home i l’univers de les coses, la crisi en les relacions entre l’home i el medi ambient, el medi ambient: un bé col·lectiu, l’ús de les biotecnologies, medi ambient i compartiment dels béns, nous estils de vida. Tot això ha fet que els Papes, sobretot els darrers, es fixessin en la incidència que el comportament ecològic té en la pau, la justícia i el benestar dels pobles. Ara, recollint aquest legat, el papa Francesc diu que «davant la deterioració ambiental global, vull adreçar-me a cada persona que habita aquest planeta» (LS 3). Convé llegir-lo amb detall i extreure’n conviccions i conclusions.

Per això, ara fa 8 anys, l’any 2015, el papa Francesc escriu la Carta Encíclica Laudato si’ (Lloat sigueu) sobre la cura de la casa de tots, on comença citant a sant Francesc d’Assís en el seu Cant de les Criatures: «En aquest formós càntic ens recordava que la nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços» (LS 1). Ja l’any 1971, sant Pau VI s’havia referit a la problemàtica ecològica presentant-la com una crisi, conseqüència dramàtica de l’activitat descontrolada de l’ésser humà. Subratllant la urgència i la necessitat d’un canvi radical en el comportament de la humanitat, deixa clar que «els progressos científics més extraordinaris, les proeses tècniques més sorprenents, el creixement econòmic més prodigiós, si no van acompanyats per un autèntic progrés social i moral, es giren en definitiva contra l’home» (LS 4). Us suggeresc novament la lectura d’aquesta encíclica en vistes a assegurar una millor formació i actuació.

Del 1r de setembre al 4 d’octubre, els cristians d’arreu del món estam cridats a celebrar que vivim agermanats amb la Creació. Francesc d’Assís és el patró de l’ecologia, el sant que venerava la natura com un do meravellós que Déu ha regalat a la humanitat. La seva festa és una nova ocasió per a reflexionar sobre la nostra relació amb l’univers, com ell ho feia. Hem de seguir meravellant-nos amb la bellesa de tot el que ens envolta i treballar sense descans perquè -com diu el papa Francesc- en aquest Temps de la Creació, com seguidors de Crist en el nostre camí sinodal comú, visquem, treballem i preguem perquè la nostra casa comuna sigui plena novament de vida. Que l’Esperit Sant continuï aletejant sobre les aigües i ens guiï a la «renovació de la superfície de la terra» (cf. Sal 104,30).