És la proposta que fa el papa Francesc en la Jornada Mundial dedicada als Avis i als Majors, quan, dirigint-se als joves i renovant la invitació a la Jornada Mundial de la Joventut a Lisboa la primera setmana d’agost, els ha convidat a celebrar aquesta Jornada, posant en el centre l’alegria desbordant d’un renovat encontre entre joves i ancians. «A vosaltres, joves, voldria dir-vos: abans de posar-vos en camí, anau a trobar-vos amb els avis, feis una visita a un ancià que està sol. […] A vosaltres, ancians, els deman que acompanyeu amb la pregària els joves que van a celebrar la JMJ. Aquests joves són la resposta són la resposta de Déu a les seves peticions, el fruit del que vau sembrar, el signe que Déu no abandona el seu poble, sinó que sempre el rejoveneix amb la fantasia de l’Esperit Sant.» 

El papa Francesc, en el seu missatge per a aquesta Jornada Mundial dels Avis i Majors, veu preciosa la proximitat que hi ha entre aquesta Jornada i la de la Joventut i ençata la necessitat d’un diàleg intergeneracional que creï proximitat i empatia. Avui hi ha una gran necessitat d’aquest trobament entre joves i ancians, començant pel si de les nostres famílies i els llocs on es dona la possibilitat d’una relació que ajudi els joves a custodiar la memòria i reconèixer el do de pertànyer a una història més gran. Els ancians admiren moltes coses dels joves i aquests necessiten no perdre la referència d’una vida llarga en anys i experiència. Diu el Papa que «l’amistat amb una persona anciana ajuda al jove a no reduir la vida al present i recordar que no tot depèn de les seves capacitats. Per als més ancians, en canvi, la presència d’un jove els dona l’esperança que tot allò que han viscut no es perdrà i que els seus somnis es poden realitzar». 

La Paraula de Déu ens dona molta llum en aquesta relació entre generacions. Ja en el títol del missatge, el papa Francesc posa aquesta frase de l’Evangeli: «La seva misericòrdia s’estén de generació en generació» (Lc 1,50). Ell mateix explica el valor de la transmissió de la fe i de l’amor, amb la necessitat d’un intercanvi constant d’atenció i ajuda mútua. Tenim l’exemple de la jove Maria i l’anciana Elisabet. La seva visita mostra la consciència que «la misericòrdia del Senyor es transmet d’una generació a l’altra i revelen que no podem avançar -i molt manco salvar-nos- sols i que la intervenció de Déu es manifesta sempre en el conjunt, en la història d’un poble». Pensem que podem aprendre i que poden aprendre els joves quan els lemes d’ambdues Jornades es refereixen a la rapidesa o la pressa de trobar-se. 

Som convidats a meditar com l’abraçada entre la jove mare de Déu i la mare anciana de Joan Baptista obren les portes a una actuació nova de proximitat entre dues generacions que estan vivint la pròpia vocació. Des d’aquesta «lluminosa icona interior» -en paraules de Francesc- «passar de la imaginació a la realització d’un gest concret per abraçar els avis i els ancians. No els deixem sols, la seva presència en les famílies i en les comunitats és valuosa, ens dona la consciència de compartir la mateixa herència i de formar part d’un poble en el qual es conserven les arrels. […] Tant l’Església com la societat els necessiten. Ells entreguen al present un passat necessari per a construir el futur. Honorem-los, no ens privem de la seva companyia i no els privem de la nostra; no podem permetre que siguin descartats». El papa Francesc ens beneeix a tots amb afecte i ens demana que preguem per ell.