Seguint amb la preparació del Jubileu 2025 i a pocs mesos del seu començament, va bé que aquest temps d’estiu ja hi puguem aprofundir, encara que d’entrada sigui en uns aspectes concrets que ens poden ajudar. A l’edició passada, introduíem un element que va molt unit a l’esperança, la paciència. Estam acostumats a voler-ho tot de forma immediata, en un món on la pressa s’ha convertit en una constant. Ja no hi ha temps per a trobar-se, fins i tot en les famílies es fa difícil reunir-se i conversar amb tranquil·litat. La paciència -diu el document papal- ha estat relegada per la pressa, ocasionant un greu dany a les persones. De fet, ocupen el seu lloc la intolerància, el nerviosisme i a vegades la violència gratuïta, que provoquen insatisfacció i tancament. Ens hem de proposar superar tots aquests inconvenients que ens lleven felicitat i goig de viure.

Més encara, actualment, a l’era de l’internet, on l’espai i el temps són substituïts per l’«aquí» i l’«ara», la paciència resulta estranya. Mirem com ho exposa quan diu que «si encara fóssim capaços de contemplar la creació amb admiració, comprendríem com és d’essencial la paciència. Esperar l’alternar-se de les estacions amb els seus fruits; observar la vida dels animals i els cicles del seu desenvolupament; tenir els ulls senzills de sant Francesc que, en el seu Càntic de les criatures, escrit fa 800 anys, veia la creació com una gran família i anomenava el sol “germà” i la lluna “germana”. Redescobrir la paciència fa molt de bé a un mateix i als altres. Sant Pau recorre sovint a la paciència per subratllar la importància de la perseverança i de la confiança en allò que Déu ens ha promès, però sobretot el testimoni que Déu és pacient amb nosaltres perquè és “el Déu de la constància i del consol”» (Rm 15,5).

Esperar confiadament i ser pacient ens fa veure clarament que la vida cristiana és un camí que també necessita moments forts per a alimentar i enrobustir l’esperança, companya insubstituïble que permet entreveure la meta: l’encontre amb el Senyor Jesús. Amb aquestes paraules, la butla de convocatòria del Jubileu 2025 introdueix el tema central del perdó i de la peregrinació, aspectes claus per a entendre el sentit del Jubileu. El papa Francesc explica que «m’agrada pensar que justament va ser un itinerari de gràcia, animat per l’espiritualitat popular, el que va precedir la convocatòria del primer Jubileu de l’any 1300. De fet, no podem oblidar les distintes formes per mitjà de les quals la gràcia del perdó ha estat vessada amb abundància sobre el sant Poble feel de Déu».

En relació amb la peregrinació, diu que «no és casual que la peregrinació expressi un element fonamental de tot esdeveniment jubilar. Posar-se en camí es un gest típic des qui cerquen el sentit de la vida. La peregrinació a peu afavoreix molt el redescobriment del valor del silenci, de l’esforç i d’allò que és essencial. També el proper any els pelegrins de l’esperança recorreran camins antics i moderns per a viure intensament l’experiència jubilar […]. Transitar d’un país a un altre, com si se superessin fronteres, passar d’una ciutat a l’altra en la contemplació de la creació i de les obres d’art permetran atresorar experiències i cultures diferents, per a conservar dins d’un mateix la bellesa que, harmonitzada per la pregària, condueix a agrair a Déu les meravelles que Ell realitza». Serà un temps d’escoltar la crida a la conversió i viure el goig del perdó.