El testimoni dels cristians sempre ha estat necessari per a guanyar-nos la credibilitat del que som i predicam. «Els nostres contemporanis –va dir sant Pau VI– fan més cas dels testimonis que dels mestres, i si fan cas dels mestres és perquè són testimonis» (EN 41). Això vol dir que no podem gloriar-nos en els nostres mèrits ni en els èxits personals, sinó només en la creu de nostre Senyor Jesucrist. Són els signes de la senzillesa evangèlica, de la proximitat humana, de l’amor que es fa entrega de la pròpia persona, de la pobresa evangèlica assumida com la millor opció que fa creïble el missatge que proposam.

Així ho viu sant Pau i així ho comunica: «Déu me’n guard de gloriar-me en res més que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella, és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món» (Ga 6,14). Hi ha una relació directa entre la donació d’un mateix per amor i la recuperació del qui rep el seu afecte. És la via de la caritat, de la qual en parla la doctrina social de l’Església quan afirma que «entre les virtuts en el seu conjunt i, especialment entre les virtuts, els valors socials i la caritat, hi ha un vincle que ha de ser reconegut cada cop més profundament. La caritat, sovint limitada a l’àmbit de les relacions de proximitat, o circumscrita únicament als aspectes merament subjectius de l’actuació en favor de l’altre, ha de ser reconsiderada en el seu autèntic valor de criteri suprem i universal de tota l’ètica social. De totes les vies, incloses les que es busquen i recorren per encarar les formes sempre noves de l’actual qüestió social, la més «excel·lent» (1Co 12,31) és la via traçada per la caritat» (CDSI 204).

S’ha d’unir, idò, la realitat de la caritat amb la de la creu, com a expressió del màxim amor del qui dona la vida per aquells que estima. Jesús diu que no hi ha un amor més gran. Creure en l’amor de Déu fa possible una nova visió del món i una nova manera d’apropar-se als altres, tant si és una sola persona com si és un poble sencer: una fe que canvia i renova la vida, inspirada per la pau que Crist ha deixat als seus deixebles. Per tot això, i per seguir la voluntat de Jesús, no ens desentenguem de la nostra responsabilitat de fer tot el possible per fer allò que la Paraula de Déu ens demana. Es tracta d’una cosa fonamental per als cristians, el testimoni de la caritat, que és el que ens fa creïbles.