L’experiència diària ens fa adonar de la dificultat d’assumir compromisos de llarga durada, i la dificultat encara és més gran quan es tracta de compromisos per a tota la vida. També presenciam la feble, poca o nul·la resistència pel que fa a compromisos puntuals, fins al punt de fer-se enrere i renunciar a la paraula donada o a la promesa contreta. Passa el mateix quan en qualsevol moment de la vida apareixen dificultats aparentment invencibles i s’arriba al punt de dir: «Ja no puc més!». Que ha passat? Pot haver-hi moltes respostes, però hi ha un denominador comú que ens fa mirar la persona i dir: probablement no tenia prou força interior per a enfrontar-se amb la realitat o no disposava d’aquella valentia i confiança que calen per a superar qualsevol obstacle.

Facem una llarga relació de situacions que coneixem, o que, potser, fins i tot vivim. Repassem els moments de desànim, de renuncia a opcions assumides o d’aturades per cansament. Centrem-nos en el nostre compromís baptismal, avaluant la manera com vivim la nostra fe i l’esforç que hi posam, en la nostra forma d’avançar com a seguidors de Jesús, en la consciència de pertànyer a la comunitat cristiana i ser enviats a anunciar-lo amb la claredat de les nostres paraules i el testimoni senzill i humil de la nostra vida.

En el fons, potser hi hagi qui passi per una crisi de fidelitat que necessita ser tractada amb delicadesa i que situa la persona enmig d’un mar d’opcions i interrogants. N’hi ha que fins i tot cerca resposta al sentit de l’existència i al misteri que l’envolta. On trobar, idò, aquesta resposta? Qui pot oferir una proposta de confiança? No deixem d’acudir a la Paraula de Deu, no deixem d’aprofundir-la personalment i en grup, actitud que per ella mateixa ja manifesta una recerca sincera per trobar la veritat, sempre en ambient de pregària i de compartir amb altres. Sabem que Jesús es el Camí, la Veritat i la Vida, l’aliment que necessitam i que a l’Eucaristia se’ns dóna, ho ha dit ell mateix. Facem-li confiança i no tinguem por!