Cada dia apareixen notícies sobre l’arribada de migrants a la nostra illa de Mallorca, especialment de menors que es presenten en condicions infrahumanes i que fan necessaris una acollida urgent i un esforç coordinat per a atendre’ls. El mateix passa sobretot a les Canàries, on el volum dels qui arriben excedeix les possibilitats d’atenció i ajuda amb un amb un mínim de qualitat humana. La nostra solidaritat amb aquestes Esglésies germanes. Certament és desesperant quan s’analitzen les causes d’aquest èxode cap a nosaltres, amb la desesperació amb què fugen dels seus països d’origen i l’actuació de les màfies que actuen amb total impunitat i s’aprofiten de la feblesa dels més pobres, que han d’invertir el poc que tenen en un viatge que carrega amb tots els riscs, entre els quals hi ha el de perdre-hi la vida.

Posem-nos, en primer lloc i com a cristians, en actitud d’empatia per acollir el fet en si mateix, i demanem-nos què està passant en el nostre món quan hi ha tantes persones que han de fugir, obligades a deixar la seva terra, casa i família pel fet de ser víctimes d’una extrema pobresa, de la fam, de la injustícia, de l’arbitrarietat de règims totalitaris excloents, dels maltractes i rebuig social. Només el fet d’arriscar-se a travessar el desert o la mar, ja conté la possibilitat de no arribar allà on era el primer desig de viure en pau i llibertat. No ens podem cansar de repetir les paraules tan contundents de Jesús que avaluen la nostra qualitat cristiana: «era foraster i em vau acollir» (Mt 25,35), identificant-se amb tot el drama dels migrants. No fa gaire, ja vaig insistir en la necessitat de ser comunitats acollidores amb la immigració. La insistència ha de seguir…

Fins i tot en aquests moments, el problema s’ha anat agreujant i són les mateixes institucions civils que ens han demanat una col·laboració directa sol·licitant-nos poder oferir immobles nostres per atendre la urgència que presenta l’arribada contínua de migrants, especialment menors. Des del primer moment hem posat a disposició diversos habitatges, alguns que ja es poden utilitzar i altres que necessiten una petita reforma perquè l’atenció s’adapti a la demanda. Així pensam seguir-ho fent, en la mesura en què haurem de respondre, però fa falta que la qüestió sigui estudiada a fons per part de l’Administració i s’adoptin les mesures necessàries i els programes eficaços per pal·liar i arribar a solucionar d’arrel el problema d’una atenció més sostenible. Saben que compten des del primer moment amb la nostra col·laboració i solidaritat.

A l’Església volem treballar junts per la «plena ciutadania» de tots. Per damunt de totes les diferències ideològiques que ens puguin separar hi ha la caritat cristiana que uneix tots els esforços en una única direcció. És lamentable que diferents visions partidistes que moltes vegades obeeixen a interessos aliens al bé que s’ha de fer a tots, frenin i retardin solucions que ni s’haurien de discutir per la urgència que presenta el dia a dia. Des de l’Església, volem incidir socialment i políticament d’acord amb l’esmentat concepte de «plena ciutadania» segons Fratelli tutti, que afavoreix la integració i ens impulsa a reclamar lleis que permetin l’accés a la regulació, al treball digne, a l’habitatge, a la sanitat, a l’educació, a la cultura; en definitiva, a tot allò que promou per als migrants i autòctons, la dignitat, la convivència, la redistribució de la riquesa i el bé comú (cf. FT 131). Se’ns demana estar atents i compromesos amb tota la realitat migratòria present entre nosaltres i la que va venint. Com a seguidors de Jesús no podem oblidar-la ni passar-hi de llarg. L’espiritualitat del bon samarità ens hi obliga!