Sempre m’ha impressionat la reacció dels deixebles que se’n van decebuts de Jesús i quan es troben amb Ell, ressuscitat, se’ls obren els ulls de la fe i el reconeixen en la fracció del pa, fins el punt de dir «no és ver que els nostres cors s’inflamaven dins nosaltres mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?». La trobada amb Jesús provoca sempre aquest reconeixement i el seu gest de partir el pa i repartir-lo mostra fins on arriba el compromís per a ser una realitat de cada dia. M’ho va fer saber un agnòstic després d’assistir a missa amb uns amics i dir-me: «Això de partir el pa ho feis sempre?». Immediatament li vaig dir: «És clar que sí!». I em va respondre: «Els cristians, ho sabeu que aquest gest de partir el pa és la solució al problema del món?». Celebrar l’Eucaristia conté aquest compromís: partir i repartir per a poder compartir. Si ho feim amb Jesús a l’hora de combregar, per què no ho hem de fer amb la resta de la nostra vida? És la seva dimensió social.

Rebre Jesús, combregar, és el moment més íntim de trobada amb Ell. «Qui em menja viurà per sempre!» (Jn 6,51). Mirem de no faltar-hi cada setmana, és l’única trobada a la qual Jesús ens demana que hi siguem i hi participem; és en nom seu que l’Església ens hi convida, ja que és l’aliment que necessitam per a mantenir-nos cristianament en forma i forts espiritualment. Facem-ho creant un bon ambient de família, disposats a escoltar, a conversar, a fer silenci, a pregar, a fer festa… Si seguim Jesús que s’ha entregat quan ha donat la seva vida per la nostra salvació, i ens unim a Ell en el sagrament de l’Eucaristia quan rebem el seu Cos i la seva Sang, ens implicam en la dinàmica de la seva entrega, ja que l’Eucaristia ens endinsa en l’acte oblatiu de Jesús. 

La participació activa en aquest acte oblatiu ens obre els ulls i el cor al miracle de la solidaritat, que és la caritat, participació de l’amor de Déu. En temps de crisi global, especialment pel que fa als recursos econòmics i la seva repercussió en els afectats per la pobresa i la malaltia, per la desocupació i pel desarrelament cultural i social, pels greus problemes entorn de la immigració i l’acollida dels refugiats…, la recerca de respostes s’ha d’orientar a les arrels del problema. L’Eucaristia, pel fet de seure al voltant d’una mateixa taula i menjar d’un mateix pa, ens fa adonar de la nova dimensió de l’acció caritativa de l’Església i cap on s’ha d’estendre el compromís eucarístic.   

Som cridats a ser memòria joiosa del Ressuscitat i, al mateix temps, memòria crítica enfront d’una societat que en la seva organització econòmica genera més pobres i introdueix noves pobreses. La fracció del pa de l’Eucaristia ens obliga a fer el mateix en qualsevol situació, ja que el significat que té i que Jesús li dona és el camí de solució de les desigualtats existents i el reconeixement de la dignitat de cada persona humana.