Dissabte passat, el Moviment Escolta i Guiatge de la nostra Diòcesi omplien la capella gran del Seminari Nou i, com cada any, rebiem amb ells la llum de la Pau de Betlem, un esdeveniment de pau que anticipa i prepara la festa de Nadal. De totes les edats, amb els seus caps, nins i nines, joves i adults, posàvem la mirada fixa i amb ulls d’emoció en aquella llumeta encesa dins una farola, que avançava lentament enmig de l’assemblea farcida de fulards multicolors que omplien el recinte. Impressionava veure el conjunt dels 360 escoltes i guies, i com cada agrupament juntament amb altres entitats socials, prenien la llum de la Pau de Betlem, convertint-la en seva llum per tal de portar-la al lloc de procedència, al mateix temps que feien públic un compromís de dur a terme que contribuís a la pau i a viure el missatge de Jesús. 

Enguany, però, ha estat diferent. La llum no ha vingut des de Betlem perquè la guerra no ho ha fet possible. La llum ha hagut de néixer aquí, l’hem encesa a Son Sardina, entre nosaltres, de qui Jesús ha dit «Vosaltres sou la llum de món» (Mt 5,14), unint-nos a Ell que ha dit primer «Jo som la llum del món» (Jn 8,12). La novetat ha estat que enguany som nosaltres els qui, amb la nostra pregària i solidaritat, hem enviat la llum a Betlem i a tota la terra de Jesús, perquè s’acabi la guerra i arribi de nou la pau. Aquest ha estat el desig compartit que hem volgut fer-los arribar. 

Com ho han fet els escoltes, són molts els grups i les persones que de diferents maneres han fet el mateix i han viscut allò que durant l’Advent se’ns ha comunicat per obrir els cors a l’esperança. Certament, ha estat un Advent diferent, molt condicionat per unes guerres retransmeses en viu cada dia en els telenotícies i les xarxes socials, una guerres que no són de pel·lícula sinó ben reals, deplorables per la devastació i la matança de persones innocents i totalment indefenses. Ens han animat els textos de la Paraula de Déu que durant aquestes setmanes ens han ajudat a ser conscients de la responsabilitat que tots tenim en la construcció de la pau. 

La llum de Nadal -que és Jesús- és ja l’anunci d’unes festes que fan memòria del seu naixement i, segons les circumstàncies en què es va produir, ja podem entendre què s’espera de nosaltres, els qui ho celebram amb tanta alegria. Tot comença dins una cova habitada per animals, amb l’amor de Maria i Josep, als qui abans cap porta se’ls ha obert, fent-los tastar el glop amarg del rebuig social i el pes de la immigració. El llitet que han posat l’infant nascut ha estat una menjadora, el primer altar de la història cristiana i la primera custòdia que l’ha mostrat a un món reduït de pobres, els pastors, els únics que han acollit amb amor la notícia del seu naixement i han acudit de pressa a trobar-lo i adorar-lo (cf. Lc 2,1-20). Això ha estat gràcies a la seva netedat de cor, la dels qui les benaventurances diuen que «veuran Déu!» (Mt 5,8) i l’han vist. Una visió que només és possible si som humils i senzills de cor, actituds que ajuden a entendre Jesús i viure l’Evangeli, i a seguir-lo fins a dir com sant Pau «ja no som jo qui visc, és Crist qui viu en mi» (Ga 2,20). 

Deixem que la llum de la Pau de Betlem faci estada entre nosaltres i ens doni l’oportunitat de posar un nou horitzó a la vida i una orientació decisiva, acceptant amb humilitat aquell estil que s’omple d’Evangeli i assenyala un futur diferent, ple de pau i no de desgràcia, un futur d’esperança, felicitat, benestar i prosperitat per a tothom, sense excloure a ningú. Serà una realitat allò que escoltam la nit de Nadal: «El poble que vivia a les fosques, ha vist una gran llum» (Is 9,1). Acollim amb goig aquesta Llum, fent-nos nosaltres mateixos llum de Pau que il·lumini a tothom i ens ajudi a veure-hi clar.