Hem viscut una Setmana Santa desacostumada. No havíem previst que enguany seria així. I no sols nosaltres, és tota la humanitat a qui se l’està posant a prova, confinada a una situació que de cada dia es fa més llarga i, per a alguns, insuportable. La pandèmia del Covid-19 encara ens està amenaçant i no s’eliminen les boires que ens impedeixen veure l’esclat de la llum pasqual. Tanmateix, la Pasqua ha arribat! Ho ha fet enmig d’una barreja agredolça on s’hi mesclen sentiments de tota mena, la dels qui pateixen la malaltia i la dels qui se n’han sortit i ara ja estan segurs i gaudint d’aquell estat de salut que és valorat més que mai.

Aparentment, sembla que l’arbre encara estigui sec, però si contemplam les puntes de les seves rames a contrallum, veurem que, gràcies a aquesta llum, ja apunten nous brots de vida. La percepció és lenta i un tant difuminada, però augmenta poc a poc en intensitat a mesura que el dia puja i va desapareixent la nit. Donau-nos, Senyor, un cor net per a veure-hi i per a veure’t en aquells i aquelles que estimen i s’entreguen com Tu.

L’anunci de Pasqua troba encara la resistència de la fosca que escampa la malaltia del coronavirus arreu de la humanitat i impedeix veure més enllà. Però la llum hi és, el sol ha sortit, la Pasqua dona noticia que la mort és vençuda perquè Jesús ha ressuscitat. També els primers deixebles i les dones que varen apropar-se al sepulcre tenien la ment ofuscada, la por els tenia gelats, els sentiments de fracàs els impedien albirar una sortida lluminosa.

Pasqua és aquí! Per la fe creim, sabem i proclamam que Jesús ha ressuscitat, que l’han vist viu, que la primera salutació ha estat «la pau sigui amb vosaltres!» i ha comunicat la consoladora advertència de «no tingueu por!». Avui recollim amb goig aquest anunci i manifestam el ferm desig que farem tot el possible per a descobrir que el dolor que encara està ocasionant el coronavirus, molt prest sigui transformat amb una nova alenada de vida i resplandesqui definitivament Jesucrist, salut dels malalts, llum que mai no s’acaba.

És a partir d’Ell que ens ve la capacitat per a descobrir-lo en aquests brots de vida que van apareixent enmig nostre a través de gestos senzills plens de humanitat, d’innombrables mostres de solidaritat, d’afecte, d’ajuda i de servei envers els qui s’ho passen més malament. Facem tot el possible perquè Jesucrist sigui reconegut en ells, vertaders testimonis de resurrecció i de vida,  per tal que els arribi el consol de l’esperança i la força de la caritat que els restablesqui i els doni la plena salut del cos i de l’esperit.