Hi ha una pregunta que ens l’hem de fer constantment i és demanar-nos per la qualitat cristiana de la nostra fe en Jesús. Realment, creim en ell? A més, ¿és Jesús el referent principal de la nostra vida? La seva Persona i el seu Evangeli ¿compten a l’hora de viure en cristià i definir-nos amb aquest nom? Fixem-nos que diu l’apòstol Pere quan Jesús li demana «I vosaltres, ¿qui deis que som jo?». La resposta no es fa esperar: «Vos sou el Messies, el Fill del Déu viu». D’aquesta fe en neix la missió que encomana a Pere i a cadascú de nosaltres, per a realitzar-la en el cor de la vida, en la nostra societat.

Tinguem present que qualsevol missió rebuda en l’Església pot ser duta a terme si està fonamentada en la confessió de fe en Jesús. Per confiar quelcom a algú, Jesús vol l’adhesió plena a la seva persona i al seu missatge, en una gran unitat. Lluny de ser una alternativa de poder, significa abans que res i sobretot, el reconeixement humil de la divinitat de Jesucrist i la universalitat de la seva missió salvadora. Pau, amb l’entusiasme de la fe, no té paraules per a expressar-ho i fa servir moltes afirmacions que volen dir-ho tot: «Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! Que en són d’incomprensibles els seus judicis i d’impenetrables els seus camins! Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén».  

Aquesta reacció creient no s’improvisa amb facilitat. És necessari un procés d’iniciació, un creixement constant, però sobretot, el que necessitam és molta gràcia de Déu. De sant Pere i sant Pau, les principals columnes de l’Església, com dels altres Apòstols, rebem el regal d’un testimoni valent de fe que hem d’acollir amb la mateixa convicció amb què ells el transmeten. Només així, com qui recull amb molta responsabilitat el relleu de la torxa olímpica i escampa la seva resplendor, la fe cristiana podrà passar d’una generació a l’altra i il·luminarà cada dia els camins de la vida. 

Davant la resposta de Pere, i abans que li confii la missió de ser «roca», «fonament» de l’Església, Jesús li diu quina és la raó de tot el que passa: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel». Déu Pare ha fet el do de revelar a Pere el misteri de reconèixer Jesús com a Messies i com a Fill de Déu. Aquest do també el rebem nosaltres i per això podem confessar la mateixa fe. Aquest serà el fonament de la nostra existència cristiana, la nostra bona denominació d’origen. Per això el posa com a fonament sòlid per expressar la fortalesa enfront del mal i poder interpretar la voluntat del Senyor. 

Amb aquests mateixos ulls de fe, contemplem l’actual missió de l’Església i responem de nou a Jesús tot fent-ne professió de fe amb les paraules que pronunciam junts quan resam el Credo. Amor, confiança, fermesa i alegria, són les qualitats necessàries perquè avui l’Església sigui signe de la presència de Jesús Ressuscitat des de la seva confessió de fe, renovada i alimentada constantment per la Paraula de Déu i l’Eucaristia. La missió de l’Església compromet tot el Poble de Déu i a cadascú de nosaltres segons la tasca assignada, tot comptant amb els dons rebuts. Reafirmem, confessem i proclamem una vegada més la nostra fe en Jesús, el Messies, el Fill del Déu viu!