La revolució de la tendresa obre el vial de la misericòrdia

Com a signes de vida i de resurrecció, si una cosa ha d’omplir de sentit les paraules i els gestos de la nostra vida de seguidors de Jesús, és la «misericòrdia». Unida a l’acció perenne de Déu, la misericòrdia ens obre a les seves dimensions per a descobrir com és Déu, com estima, com perdona, com ens acompanya. Més que el perdó contemplat en si mateix, la misericòrdia supera tot límit, tota previsió humana envers la nostra relació amb Déu i entre nosaltres. 

Quan ara som convidats a «renovar ara mateix el nostre trobament amb Jesucrist, almenys a prendre la decisió de trobar-nos amb Ell, d’intentar-ho cada dia sense descans», diu Francesc que «Déu no es cansa mai de perdonar; som nosaltres els qui ens cansam d’acudir a la seva misericòrdia. Aquell qui ens invità a «perdonar setanta vegades set» (Mt 18,22) ens dona exemple: ell perdona setanta vegades set. Ens torna a carregar sobre les seves espatlles una vegada i una altra. Ningú no podrà treure’ns la dignitat que ens atorga aquest amor infinit i indestructible. Ell ens permet d’aixecar el cap i tornar a començar, amb una tendresa que mai no ens desil·lusiona i que sempre pot retornar-nos la joia. No fugim de la resurrecció de Jesús, no ens declarem mai morts, passi el que passi. Que res no pugui més que la seva vida que ens faci anar endavant!» (EG 3)

«… quan se’ns estremeixen les entranyes davant del dolor aliè». Fixem-nos-hi: Tot prové de la fidelitat a l’Evangeli per no córrer en va i afegeix el papa Francesc: «L’imperatiu d’escoltar el clam dels pobres es fa carn en nosaltres quan se’ns estremeixen les entranyes davant el dolor aliè. L’Evangeli proclama: «Feliços els misericordiosos, perquè obtindran misericòrdia (Mt 5,7)» (EG 155).

Sant Agustí, quan en un dels seus sermons aprofundeix el significat de la paraula «misericòrdia», diu que «no és altra cosa sinó carregar-se el cor d’un poc de misèria (dels altres). La paraula “misericòrdia” deriva el seu nom del dolor pel “miserable”. Les dues paraules hi són presents en el seu terme: misèria i cor. Quan el teu cor és afectat, sacsejat per la misèria dels altres, aquí tens la misericòrdia. Considerau, per tant, germans meus, que totes les obres bones que realitzam en aquesta vida es refereixen veritablement a la misericòrdia. Per exemple: dones pa a un qui té fam: ofereix-lo amb la participació del teu cor…».

La seducció per la misericòrdia ens ha de portar a «valorar el pobre en la seva bondat pròpia, amb la seva forma de ser, amb la seva cultura, amb la seva manera de viure la fe […] El pobre, quan és estimat, és apreciat com d’alt valor, i això diferencia l’autèntica opció pels pobres de qualsevol ideologia, de qualsevol intent d’utilitzar els pobres al servei d’interessos personals o polítics. Només des d’aquesta proximitat real i cordial podem acompanyar-los adequadament en el seu camí d’alliberació» (EG 199). Coneixem la llista de les obres de misericòrdia, les corporals i les espirituals. Anem per aquest camí… El Senyor ressuscitat ha promès acompanyar-nos. Fem-li confiança!

Sants del dia

19/05/2024Sant Pere Celestí, sant Urbà I papa, sant Iu de Bretanya.

Campanyes