El cor humà és un cor inquiet. Té set de plenitud, d’amor, de comunió, de felicitat. Amb tot, sabem per experiència que aquesta set ha d’orientar-se cap aquella font que, amb la seva aigua viva, pot arribar a saciar-la del tot. Per a això cal la fe, la que ens obre a aquella força interior –l’Esperit de Déu– que dona «entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm» (Rm 5,1). Tot és do, presència de Déu gratuïta i gratificant, perquè Déu, «donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor» (Rm 5,5). Aquesta és la bona i la gran notícia d’aquesta festa entranyable de la Santíssima Trinitat que celebram, la festa de la comunió en l’amor entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, amor que ens ha estat comunicat i del qual participam.

Estam oberts a Déu, a l’única Veritat que pot omplir el cor humà, i amb el goig que la iniciativa d’estimar-nos ha estat seva. D’aquí que la veritat sobre Déu, reconeixent-lo com a origen de tota la creació, obra del seu amor, ens dugui al reconeixement de la veritat sobre l’home. La clau la trobam en Jesucrist, Déu i home vertader. Quan ens fixam en Jesús és quan entenem que és en el cor de la persona humana on s’entrellacen indissolublement la relació amb Déu i l’obertura a l’amor concret a l’altre, que ha de ser tractat com un altre jo, encara que sigui un enemic (cf. Mt 5,43-44).

El misteri de la Santíssima Trinitat constitueix la major revelació de Déu a l’home en la mesura que expressa la seva íntima comunió en l’amor i la nostra total integració en Ell gràcies a la mort i resurrecció del Senyor i a la donació de l’Esperit Sant. Així, Déu s’ha volgut revelar i fer-nos conèixer la seva Veritat fins a fer-la realitat en la nostra vida, convidant-nos a estimar com Ell ens estima. Hem d’agrair que Déu s’hagi fet conèixer a través de Jesús, que sapiguem que és un Déu que es caracteritza per la seva iniciativa en l’amor i per poder experimentar nosaltres el goig de ser estimats.

El seu amor és font de comunió entre nosaltres i, gràcies a Jesús, vivim cada dia la seva proximitat, tant en els moments favorables com en els adversos. El nostre esforç ha d’orientar-se envers la consecució d’un món de relacions humanes imperades per l’amor, una societat en la qual la convivència sigui el resultat d’un treball solidari a favor dels més necessitats, unes famílies en les quals l’amor, la confiança, la comprensió i el perdó siguin el clima de bon enteniment i font de felicitat. Hem de ser «icona» de la Trinitat perquè el món cregui, testimonis vius del Déu que és Amor. Com sant Agustí, hem de dir: «Ens heu fet per a vós, Senyor!»