Comptant els tretze mesos que vaig servir aquesta diòcesi de Mallorca com a administrador apostòlic i afegint-t’hi els dos anys i quatre mesos com a bisbe diocesà, aquest ha estat un temps que sempre agrairé al Senyor i a tots vosaltres, els diocesans, per tot el que hem anat fent junts com Església i pensant en el bé que des d’ella hem intentat fer a la nostra societat mallorquina. L’Església no existeix per a ella mateixa, sinó per al món i, si ens entusiasma la persona de Jesús i l’Evangeli, és perquè el volem donar a conèixer i comunicar tot allò que ell va dir i fer.

Encara que ens hi queda molt camí per fer, durant aquest període de temps ens hem conegut i he fet tot el possible per accedir a totes les peticions de presència a les respectives parròquies, comunitats, grups i entitats tant religioses com del món secular, com també ha estat així la diversitat de contactes que han estat ocasió de celebració, de pregària, de compartir inquietuds, àpats, vida de família i entitats ciutadanes. Sempre he cregut en la pastoral de proximitat i tocar la realitat amb els peus ben a terra, conèixer com es viu i què passa a cada lloc.

Per tots aquests motius i molts més, he escrit la Carta pastoral Batiats, confirmats i enviats per a compartir una mateixa reflexió que ens dugui a analitzar el moment present que estam vivint i animar-nos per damunt de tota dificultat i desànim. El contingut de la Carta pastoral i afegint-hi les vostres aportacions més la vida real de cada parròquia, arxiprestat, unitat pastoral, centres educatius, famílies i institucions ciutadanes, com també tot el que m’envieu personalment, tot això acompanyarà el que anomenam la “Visita pastoral” que el bisbe fa de forma directa a cada un d’aquests llocs esmentats.

La “Visita pastoral” vol ser una oportunitat perquè el bisbe, com a Pastor de l’Església de Mallorca, pugui conèixer tota la realitat de més a prop, estant al costat dels capellans i diaques en la seva feina diària i compartint-la, al costat de les comunitats de vida consagrada, tant monàstica com de vida activa, al costat de tot el que existeix a cada parròquia i de les persones que hi treballen, especialment apropant-se als més febles, als malalts i tota persona de bona voluntat… Hem de fer que aquesta relació humana esdevingui expressió de la vida de fraternitat que ha de caracteritzar sempre l’Església.

En tant que sigui possible, vull que la visita també es convertesqui en estada que faci possible la convivència directa a cada lloc. Al mateix temps, la “Visita Pastoral” és una ocasió de renovació interna de les comunitats, tant en els aspectes institucionals com personals, ocasió de represa de noves realitats que avui hem d’introduir per fer de la nostra Església una Església en sortida, que sigui valenta i no tengui por, que puguin dir d’ella pels qui la formam “mirau com s’estimen”, que tengui les preferències de Jesús i respongui a la realitat del món d’avui que espera resposta a tantes preguntes que tothom es fa. Estam en un moment fascinant perquè l’Evangeli arreli bé a la nostra terra i produesqui els fruits que Déu espera de la nostra sembra.