L’alternativa: viure amb l’Esperit Sant o sense Ell
Prou vegades ens demanam com intervé Déu en la vida de cada persona, sigui creient o no. Més encara, ens interessa saber de quina forma actua el bé sobre el mal i com Déu inspira bones accions i bons comportaments imperats per l’amor. Per això, creim que és possible transformar situacions que vivim i passar de la por a la confiança, del dubte a la fe, del desànim a l’entusiasme, de la tristesa a l’alegria, de la frustració a l’esperança, de l’egoisme a l’amor, de l’individualisme a la comunitat, de l’aïllament a la comunicació. Podríem allargar molt la descripció d’altres situacions que poden canviar i oferir-nos l’oportunitat d’infondre un millor sentit a la vida. L’experiència de canvi cap a la realització del bé és ben realitzable, lluny de caure en el desencant, la mediocritat o la lamentació. Certament, la fe mou muntanyes!
Com treure arguments per a fer que tot això, a més de possible, sigui creïble? La força de l’argument és l’Església mateixa, el naixement de la qual i la seva història de vint segles compta amb la innegable presència de Déu mitjançant l’acció eficaç de l’Esperit de Crist Ressuscitat. Jesús ho havia promès i ho ha complert: «Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor (Jn 16,13)». No hi ha cap do comparable amb el d’aquesta identificació amb Déu, que és Amor, quan de forma immerescuda som nosaltres els agraciats, els escollits, els qui podem experimentar que la nostra vida pot quedar totalment transformada gràcies a l’acció de l’Esperit Sant en cadascú.
La Paraula de Déu ens parla no sols dels dons de l’Esperit sinó també dels seus fruits, una realitat ben visible i palpable a descobrir en cada persona. Aquests fruits evidencien una realitat madura, totalment contrària a allò que és frustració humana. Són: «l’amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat» (Ga 5,22-23), totalment contraris a la llista que també ens exposa la Paraula i detalla com impulsos que no provenen de l’Esperit Sant i que porten a la «fornicació i a d’altres desordres, a la idolatria, als maleficis, a les enemistats, discòrdies, gelosies, enrabiades, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, excés de beure, orgies i coses semblants» (Ga 5, 19-21). I afegirà encara sant Pau: «Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit» (Ga 5,26). Estam davant l’alternativa: amb l’Esperit Sant o sense Ell.
La festa de Pentecostès té aquesta nova projecció de vida que es converteix en proposta per a ser acollida amb goig. Ho podem aprendre dels apòstols. La transformació interior que en aquest dia experimenten, els duu a sortir als carrers, a les places, als llocs de trobada i de pregària, a qualsevol lloc, i proclamar aquesta bona notícia per a obrir els cors a Déu i a tota la humanitat, per a fer-ne un espai de fraternitat. Hi ha un fet molt significatiu i és que, «durant la celebració de la diada de Pentecostès, es trobaven tots junts en un mateix lloc» (Ac 2,1). La força de la comunió entre els seguidors de Jesús fa que es trobin preparats per a entendre que qualsevol projecte comunitari, per difícil que sembli, ha de comptar amb la condició de la unitat entre els seus membres. Conseqüència en serà vetlar per la unitat interior de cadascú, i contra tota temptació de caminar tot sol i viure dispers, oblidant allò que unifica, crea comunió i és essencial. D’aquí l’esperit sinodal a fer realitat.