Una vegada més ens hem de demanar si som realment conscients de les arrels que constitueixen la nostra dignitat com a cristians: si el fet d’haver rebut el Baptisme ha marcat la nostra vida fins al punt de fer-ne un signe visible de l’amor de Déu; si la consciència de pertinença a l’Església ens impulsa a fer de la nostra convivència humana una vertadera fraternitat entre nosaltres, una fraternitat sense fronteres; si el baptisme és la porta d’accés als altres sagraments i la font del compromís per a anunciar l’Evangeli. En definitiva, ja que les nostres arrels són sagrades, quin respecte mereixen?, es manté viu el nostre compromís baptismal?, hi som feels?, és una llavor que cuidam i deixam créixer?

El nostre Baptisme té el seu origen en el de Jesús. Avui, dia important per a agrair i fer present el nostre baptisme i recordar-ne la data, dia per a agrair sempre la decisió de centrar tota la nostra existència en Jesús, a qui veim en la fila dels pecadors, el dia en «què tot el poble es feia batiar» a la vora del riu Jordà. Joan Baptista, però, anuncia una cosa nova: «Jo us batii només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no som digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batiarà amb l’Esperit Sant i amb foc», diu l’Evangeli.

Mirem, idò, com celebram i vivim avui el sagrament del Baptisme i què significa, en el cas del baptisme d’infants, pels pares i mares que el demanen per als seus fills. Si és l’entrada a l’Església, com ho viu la comunitat cristiana?, com hi és present?, com és que a un funeral hi ha tanta gent i a un baptisme tan poca?¿No significa res l’entrada de nous membres a l’Església? De fet, hauria de ser un moment per a ser-hi present tota la comunitat. Molt més encara si es tracta del baptisme d’adults. El nou Directori sagramental i el nou Pla de Pastoral ens animen que sigui així i que pugui ser un pas important en la revitalització de les parròquies, ja que poden guanyar en qualitat comunitària i en rostres amb més humanitat. A més, avui és necessari i urgent fer bé i a consciència la preparació del bateig i l’acompanyament dels primers anys de la vida -de 0 a 7 anys- quan es posa el fonament de la personalitat de cadascú mitjançant tot allò que es transmet en l’ambient familiar. Aquesta edat és la de cuidar les arrels sagrades, ja que la manera com s’educa és decisiva per al futur.

El Baptisme no és un simple ritu, és una acció de l’Esperit del Ressuscitat en la nostra vida, és la nostra plena immersió en Ell, una participació de la seva mateixa vida, som fills de Déu, la nostra màxima dignitat, el millor regal. Un pagès de la meva parròquia, en una reunió de preparació de l’homilia que fèiem cada setmana, i després de llegir i meditar la Paraula de Déu de la festa del Baptisme, va intervenir amb molta gràcia dient: «El baptisme, jo el veig com un gran regal que Déu ens ha fet, posat dins una capsa molt ben embolicada amb paper de cel·lofana i fermada amb un floc molt vistós. A vegades, però, encara hi ha qui no ha desfet el floc ni ha obert la capsa, per això no viu l’alegria del regal, l’alegria de ser cristià. I va afegir: «Quina llàstima!». Va ser una bona lliçó la intuïció d’aquest bon home que ho vivia de ple. I ens va fer pensar molt a tots. A l’homilia ho vaig contar.