Quin contrast el de la guerra i el de l’esport! Dues realitats que es donen al mateix temps, una serveix per a destruir persones amb injusta agressió i l’altra per a construir fraternitat amb sana esportivitat. Dos mons difícils de reconciliar en temps de conflicte bèl·lic i, si volguéssim, bons de trobar-se i fer la pau. Ho percebem en els macroespectacles que estan reunint milions de seguidors i el fet possible d’un seguiment pacífic que gaudeix dels triomfs i sap encaixar les derrotes. «L’esport -ha dit recentment el papa Francesc- és un mitjà per expressar els propis talents, però també per a construir la societat. L’esport, de fet, ens ensenya el valor de la fraternitat». Ha dit també que «no som illes, en el camp, no importa l’origen, la llengua o la cultura de la persona».

Enmig de l’ambient dels campionats mundials i europeus, aquí, a Mallorca, hem tingut l’experiència de compartir els valors «humanitaris» del Palma Futsal, quan en ocasió de fer l’ofrena de les dues copes europea i mundial a la Mare de Déu de Lluc, guanyades en dues ocasions i com a signe d’agraïment, hem gaudit del bon tracte tant del director i dels directius com dels jugadors i l’entrenador. El mateix vam experimentar en l’audiència amb el papa Francesc a Roma el mes de febrer i la recent trobada amb l’escolania del Santuari de Lluc, on es van posar de relleu els valors de l’esport i la càrrega humana i social de què disposen per a fer de l’esport un espai d’humanització i com -al mateix temps- el fan extensiu. Ho podem veure en la quantitat de joves i infants que atreu i convoca, com la dimensió social que dona a tota la seva activitat esportiva.

El papa Francesc ha mostrat sempre el seu afecte per l’esport, i així ho volem fer també nosaltres, afavorint aquest mitjà que ajuda tant a construir la societat i ens ensenya a viure en fraternitat. Ja l’any 2014, amb motiu del Mundial del Brasil, hi va enviar un vídeo en el qual expressava els seus desitjos i deia que «aquesta Copa del Món podria convertir-se en la festa de la solidaritat de tots els pobles», i va explicar que el futbol a més de ser un joc «és al mateix temps una oportunitat per al diàleg, la comprensió i l’enriquiment humà recíproc», i amb aquesta referència a Jesús, a Ell, que demana «que el seguiguem tota la vida, siguem deixebles seus i juguem en el mateix equip». Diu, a més, que «l’esport és important, però ha de ser autèntic esport. Promoveu aquesta actitud d’“aficionats” que elimina definitivament el perill de la discriminació. Quan els equips van per aquest camí, l’estadi s’enriqueix humanament, desapareix la violència i, a les tribunes, s’hi tornen a veure famílies». I, com fa sempre, demana una pregària per ell en aquest camp d’esport on Déu l’ha posat, perquè «pugui jugar un partit honrat i valent per al bé de tots».

L’esport i l’exercici físic són el gran antídot contra molts de problemes físics, psíquics i espirituals, l’esport és un formidable aliat per a construir la pau, sempre que transmeti unitat i cohesió, voluntat d’esforç, venciment personal i treball en equip. Per això, l’Església vol estar prop de l’esport sa, perquè creu en el joc i en l’activitat esportiva com a lloc de trobada, de formació en valors i de fraternitat.