Ho llegim a l’Evangeli: «Alçau el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats» (Lc 21,28). Ens hi va la llibertat i molts motius d’esperança. Tanmateix, la complexitat dels esdeveniments humans, sobretot aquells que superen la nostra capacitat de comprensió, ens porten sovint a un carreró que no passa. En aquest temps d’incertesa, enmig dels problemes d’un contagi encara universal en lleuger augment i els desencontres polítics que provoquen tantes víctimes, som conscients de la nostra feblesa i necessitem que algú ens obri el cor a l’esperança. Molts ho estan demanant en el límit de les fronteres, en la desesperació de la immigració o en la recerca d’un habitatge digne i feina decent.  

Aprofundint en el pensament social de l’Església i deixant-nos il·luminar per les seves afirmacions, podem trobar aquella llum que també es desprèn de l’Evangeli i pot obrir-nos el cor a l’esperança si al seu costat ens proposem una acció eficaç de transformació, també segons l’Evangeli. «L’exposició dels principis de la doctrina social vol suggerir un mètode orgànic en la cerca de solucions als problemes, a fi que el discerniment, el judici i les decisions responguin a la realitat i la solidaritat i l’esperança puguin incidir amb eficàcia també en les complexes situacions actuals. En efecte, els principis […, són] fruit de la revelació de l’amor que Déu té per la persona humana» (Compendi de la doctrina social de l’Església, 9).

Si continuam aprofundint en aquest aspecte, veiem que la salvació que Déu ofereix als seus fills requereix la seva resposta lliure i la seva adhesió incondicional. La fe consisteix en això: ens entregam lliurement i del tot a Déu; així responem a l’Amor precedent i sobreabundant de Déu amb l’amor concret als germans i amb esperança ferma, perquè «Déu compleix fidelment les seves promeses» (He 10,23). El pla diví de salvació no situa la criatura humana en un estadi de simple passivitat o de minoria d’edat. El temps d’Advent ens prepara per a entendre que tot això s’ha fet realitat en el misteri de l’Encarnació, ja des dels seus inicis, en el naixement de Jesús, el Fill de Déu.

La nostra atenció, quan començam l’itinerari del nou any litúrgic, se centra, doncs, en Jesús de Natzaret. Ell serà la resposta esperançada als nostres interrogants sobre com hem de refer tantes situacions humanes ancorades en una crisi perenne i per a molts sense perspectives de solució. La nostra solidaritat amb tothom és un signe que ens adherim a aquesta proposta d’esperança que trobam a l’Evangeli. Per això, la seva lectura i meditació freqüents ens han d’ajudar a enfortir i refer els motius d’esperança, i passar a l’acció. Facem cas de sant Pau, qui ha fet de l’Evangeli la raó de la seva vida i ens anima dient: «ja ho feis, però us deman que avanceu encara més» (1Te 4,1). Aquesta és la proposta que espera la nostra resposta.