L’ Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a les Illes Balears   presentat avui  revela que el 19% de la població de Balears, més de 233.000 persones, viuen una situació d’exclusió social, un percentatge que ha millorat molt poc des de 2018. Encara que l’exclusió severa s’ha reduït un 13%, un total de 94.000 persones continuen atrapades en situacions extremes. FOESSA subratlla que, malgrat els avanços econòmics, la recuperació no es tradueix en benestar social, afectada per l’augment de la precarietat residencial, l’afebliment de la participació social i el manteniment d’àmplies zones de vulnerabilitat.

Aquests són algunes de les dades més rellevants compartits per Thomas Ubrich, sociòleg de la Fundació FOESSA i membre de l’equip d’Estudis de Càritas Espanyola, durant la presentació de l’estudi.

L’informe parla que “no fallen les persones, falla el sistema”, ja que la majoria de llars en exclusió,  activa estratègies per a sortir de la seva situació, però es troba amb barreres estructurals i dispositius fragmentats.

L’habitatge, el principal motor de desigualtat. Un “dret fake”

L’habitatge és el centre de l’exclusió a les Illes Balears. El 29% de la població sofreix exclusió residencial. Entre 2018 i 2024 el preu de l’habitatge ha augmentat un 41%, amb pujades molt superiors en obra nova. El lloguer mitjà se situa ja en 1.598 euros al mes, un 31% més que en 2019, i més del 60% dels inquilins destina més del 30% dels seus ingressos a cobrir l’habitatge. Com a conseqüència, 46.000 llars cauen per sota de la pobresa severa després de pagar lloguer i subministraments. A més, 110.000 persones resideixen en habitatges insegurs i 100.000 en habitatges inadequats o amuntegats. Les zones més tensionades se situen especialment a Eivissa.

L’informe assenyala que l’habitatge és avui el gran coll d’ampolla de la integració social i reclama polítiques ambicioses per a ampliar el parc públic i frenar pujades abusives, en considerar que l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un “dret fake”.

L’ocupació creix, però no integra.

L’informe assenyala que les Illes Balears ha creat ocupació en els últims anys, passant de 560.000 a 607.000 persones ocupades des de 2018. No obstant això, aquest increment no millora la integració social. Els salaris han pujat un 20% en termes nominals, però només un 3,3% en termes reals, a causa de l’augment del cost de la vida.

L’exclusió entre persones ocupades ha crescut amb força, passant d’una de cada deu a gairebé una de cada set. Això confirma que la precarietat laboral i els salaris insuficients impedeixen que l’ocupació actuï com a via de sortida de l’exclusió, especialment en sectors de serveis, amb alta parcialitat involuntària i contractes inestables. FOESSA identifica aquí una de les principals paradoxes: les Illes crea ocupació, però no redueix l’exclusió social.

Infància, joventut i població migrant, els més afectats.

L’informe detecta bretxes que agreugen la desigualtat. Les persones de nacionalitat estrangera presenten taxes d’exclusió del 31%, més del doble que la població espanyola. Els menors i joves també figuren entre els grups més vulnerables: el 24% dels menors de 18 anys i el 26% de les persones entre 18 i 44 anys viuen en exclusió. Les llars amb menors representen dos terços de la població exclosa a les Illes. A més, la discriminació afecta a un de cada cinc llars, i gairebé un de cada dos entre aquells en exclusió; el 88% afirma haver perdut oportunitats laborals o relacionals a causa d’això.

Serveis socials amb baixa utilització

L’ús dels serveis socials continua disminuint: només el 7% de la població va acudir en 2024, enfront del 13% de la mitjana estatal. Fins i tot entre els qui més ho necessiten, la taxa és inferior a l’espanyola.

FOESSA detecta també un greu dèficit en el sistema de garantia d’ingressos. L’Ingrés Mínim Vital només aconsegueix al 35% de les persones en pobresa severa a Balears, i el 66% de les llars en aquesta situació mai ha rebut informació sobre la prestació. La renda mínima autonòmica (Resoga) ha sofert un retrocés dràstic, passant de cobrir a l’1% de la població en 2018 a solo el 0,44% en 2024. Aquesta combinació genera un “forat informatiu i administratiu” que deixa sense protecció a milers de llars en situació de fragilitat.

FOESSA demana un nou pacte social que posi la vida i les cures en el centre

L’informe conclou que el model social actual està esgotat: produeix desigualtat, precarietat, aïllament i una creixent desconfiança social. Davant això, FOESSA reclama un nou pacte social basat en la cura, la justícia social i la sostenibilitat ecològica.

Proposa polítiques que actuïn sobre les arrels de la desigualtat, amb especial atenció a l’habitatge, l’ocupació digna, la protecció social, la integració de la població migrant i l’enfortiment del teixit comunitari. El missatge final de l’informe apunta que Balears pot continuar avançant cap a una societat més desigual i fragmentada o apostar per un nou model que col·loqui la vida, les cures i el bé comú en el centre de l’acció pública.