Segon diumenge de Quaresma. Un pas més en l’itinerari quaresmal i a l’escolta de la Paraula de Déu, que avui ens mostra el misteri de Crist en el relat de la Transfiguració. Una invitació a la transparència, a la lluminositat del testimoni, a la netedat del llenguatge. Un bon programa perquè la presència de Jesús ens acompanyi i ens ajudi. Des del qual podem viure una vida «transfigurada», tot i ser conscients de les mancances que ens impedeixen veure-hi més enllà i que hem de sotmetre a un «dejuni» que ens ressituï, ens restituesqui i ens disposi -amb actitud d’escolta– a l’acollida de la Paraula de Déu, a conèixer-la, aprendre-la i portar-la al caminar de cada dia.

Serà important per a nosaltres, com ho va ser per als deixebles que acompanyaven Jesús, descobrir com en un flaix la veritat de la seva persona i la seva missió. La companyia de Jesús es fa revelació de la seva vida i experimenten la seva proximitat, el resplendor de la seva persona. Tant és així que l’expressió espontània de Pere fa veure el que realment experimenta el seu cor: «Senyor, és bo que estiguem aquí dalt!» (Mt 17,4). Certament, l’encontre amb el Senyor és sempre gratificant i font de felicitat, més encara, quan aquesta percepció prové de la confiança en Ell, signe inequívoc de la nostra adhesió i del nostre seguiment incondicional. Vet aquí el missatge que rebem: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut, escoltau-lo» (Mt 17,5). Ja no es pot dir més clar!

En aquest sentit, i com a preparació a l’encontre amb Crist, la Paraula de Déu ens presenta el valor de la fe, en allò que comporta de desinstal·lació personal i d’aventura. Abraham ha estat anomenat pare dels creients, perquè s’hi condensa la primera notícia d’una resposta personal a la iniciativa de Déu de constituir el seu poble. Així es desenvolupa la nostra vida de creients: entre pregunta i resposta, entre proposta i acceptació. En el seu Missatge per a la Quaresma, el papa Lleó ens proposa «escoltar», que significa donar pas a la Paraula a través de l’escolta, és a dir, estar atents al clamor dels pobres i exclosos, reflectit a la Paraula de Déu, que sempre se’n fa ressò. Per començar, dirà que «l’escolta de la Paraula en la litúrgia ens educa per a una escolta més vertadera de la realitat: entre les moltes veus que travessen la nostra vida personal i social, les Sagrades Escriptures ens fan capaços de reconèixer la veu que clama des del patiment i la injustícia, perquè no quedi sense resposta. Entrar en aquesta disposició interior de receptivitat significa deixar-nos instruir avui per Déu a escoltar com Ell, fins a reconèixer que la condició dels pobres representa un crit que, en la història de la humanitat, interpel·la constantment la nostra vida, les nostres societats, els sistemes polítics i econòmics, i especialment l’Església».

Contemplar el Crist transfigurat també ens fa contemplar el futur amb esperança, perquè la salvació vindrà de la seva radical entrega per amor. Tot amb tot, val a dir que es tracta d’una contemplació que condueix a la «bellesa» de la creu, tan inèdita i tan difícil d’entendre quan preferim l’enlluernament a la llum. Contemplar el Crist en el misteri de la Transfiguració, en la seva anticipació gloriosa com a Ressuscitat, ens ajuda a entendre que una nova llum es projecta sobre el camí de la creu i, al seu costat, sobre el camí de tants crucificats d’avui. Una nova llum apareix a l’horitzó de la humanitat.